Una fira, si us plau?

Si féssim una fira? Ja sé que tenim el Construmat, l'Alimentària I el Bred and Butter, però estem una mica orfes de fires d'art ¿no?. L'èxit d'ARCO exclou qualsevol possibilitat de fira similar a la Península, però jo crec que encara queden coses per fer.

Per exemple, una fira del dibuix. Un moment: abans de precipitar-nos a buidar els calaixos d'apunts més o menys inspirats, val la pena reflexionar una mica sobre què és de veritat el dibuix, particularment sobre què és el dibuix en l'art contemporani.

Dibuix evoca, inevitablement, esbós, apunt, estudi amb connotacions alhora temptatives i acadèmiques, en el pitjor sentit del terme. És cert, però no és únicament, ni principalment, això. El dibuix és, per a un artista, el terreny i l'instrument de la reflexió, de l'assaig -assaig entès com a gènere- i és, doncs, instrument de prospecció. Pot ser exhibició de virtuosisme -Picasso, Hockney, Dalí-, però és sovint la base indispensable sobre la qual alguns artistes essencials -Matisse, Giaccometti, Guston, Brice Marden- han bastit la seva obra major. En qualsevol cas, el dibuix té l'atractiu enorme d'ésser viu: amb els mitjans tradicionals, la línia d'un bon dibuixant neix sempre al compàs de la respiració. Sense excepció: dels straca egipcis a Rosmarie Trockel, passant per Leonardo Hokusai o Seurat, en el dibuix sembla que l'autor és més a prop, a tocar. Ni cal limitar-nos al paper i al carbonet, la ploma o el pinzell: un cop d'ull al llibre deliciós d'Àlex Nogué i Joan Descarga Límits del dibuix: tretze exercicis de dibuix, même (Universitat de Barcelona, 2005), o al catàleg de l'exposició Comme le rêve le dessin , de Philippe-Alain Michaud (Éditions de Centre Pompidou / Éditions du Louvre, 2005) ens obre un ampli ventall de possibilitats tècniques i conceptuals. No estem parlant, per tant, d'una fira de papers, sinó d'una fira on trobar la traça més clara i perceptible del pensament d'artistes de qualsevol època.

És possible que aquestes característiques del dibuix permetin ser més catòlic i que ens evitin les picabaralles que han fet malbé experiències anteriors, esguerrades per la tensió entre les fraccions Plaça del Pi, Saló de l'Antiquari i Video forever. El terme dibuix pot acollir tothom, sense altre criteri que la qualitat de l'obra. També pot ser útil recordar que el dibuix sol ser més assequible que altres gèneres, cosa que ampliaria el públic potencial d'aquesta fira hipotètica, i la guardaria de la subvencionitis general

El dibuix és instrument de reflexió individual: ¿podria ser-ho també per a la reflexió col·lectiva que tan bé li vindria al nostre moment artístic?