Aigua

Per compensar les notícies més terribles de l'actualitat, els mitjans esbomben frivolitats. L'altre dia vaig sentir parlar, per primera vegada, d'un moviment ecosexual que promou algunes mesures d'estalvi d'energia i d'ecologia domèstica aplicats a la vida quotidiana. La mesura més rellevant i que més identifica aquest moviment proposa que les parelles es dutxin plegades. D'aquesta manera s'estalvia aigua i es promou un frec a frec sexual molt saludable, diuen, per les persones implicades.

El moviment ecosexual no ha descobert la sopa d'all. La dutxa conjunta ha estat explotada per la indústria del porno fins a convertir-la en una de les fantasies més vulgars de la sexualitat indoor. Evidentment, entre el model de ficció i la realitat hi ha un abisme, i, en el moment de passar de la teoria a la pràctica, moltes parelles descobreixen que les dimensions de la dutxa que tenen a casa no permeten grans desplegaments gimnàstico-sensuals.

És una de les virtuts de la fantasia: provoca un eixamplament de l'espai que flexibilitza les idees. Les dimensions de la dutxa estàndard catalana limiten el catàleg de posicions possibles i si una parella decideix seguir els manaments dels ecosexòlegs haurà de recórrer als torns per ensabonar-se i esbandir-se.

Posats a frivolitzar sobre l'estalvi d'aigua, que ben aviat serà una necessitat més dramàtica que no còmica, potser convindria iniciar una campanya que relativitzi les virtuts de la higiene corporal. Els que hem brutejat tota la vida sabem que, de vegades, en fem un gra massa, i que la modernitat ha imposat uns costums de neteja massa exigents. De manera que, modificant una mica els preceptes ecosexuals, potser seria bo proposar que per estalviar aigua les parelles deixin de dutxar-se. Plegades, per descomptat.