El repte del cinema africà

Els llibres de cinema daten al 1924 la primera pel·lícula rodada a Àfrica. Va ser el curtmetratge Ain el Ghézal, la noia de Cartago, del tunisià Ahickil. Després de 80 anys, la indústria cinematogràfica africana és una entelèquia, tret d'Egipte, on el nombre de pel·lícules que es filmen anualment equival al volum total de cintes que surten de la resta del continent. La manca d'estructura, de diners i de distribució en són els mals endèmics; això no priva que els cineastes africans truquin amb força a la porta d'Europa perquè el repte ara no és únicament filmar, sinó fer també que les pel·lícules arribin a un públic cada cop més ampli; un públic que ja no està únicament a Àfrica, sinó que viu al vell continent, paradís de la immigració.

La Mostra de Cinema Africà de Barcelona presenta 27 pel.licules des del proper dilluns fins al 8 de novembre

Apropar la cinematografia que es fa a Àfrica, tant els treballs de ficció com els documentals, als ulls europeus i fer-la que es retrobi amb la dels africans que viuen a Europa és el propòsit de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona, l'onzena edició del qual se celebra des del proper dilluns fins al 8 de novembre.

La immigració clandestina, l'horror de les guerres, la mort, els processos històrics i polítics, els destins marcats pel passat i els grans somnis són algunes de les temàtiques de les 27 pel·lícules que aquest any componen la mostra, que per primer cop en la seva història té un país convidat: Marroc, del qual s'estrenaran a Europa quatre dels seus llargmetratges recents: La symphonie marocaine (2005), de Kamal Kamal; Le regard (2004), de Nou-Eddine Lakhmari; Les ailes brisées (2004), de Abdelmajid Rchich, i Tarfaya, de Daoud Aloua Sayed; així com una selecció de curtmetratges. "És una programació d'intercanvi que fem gràcies a la col·laboració de l'Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat, de l'Institut Europeu de la Mediterrània i del Centre Cinematogràfic Marroquí, i que ens permetrà fer el proper desembre a Casablanca una mostra de cinema català", explica Marie Elène Valpuesta, portaveu de L'Ull Anònim, associació cultural que organitza el festival.

Marroc estrena, títol d'aquesta selecció que ofereix una mirada al cine marroquí, es presentarà del 30 d'octubre a l'1 de novembre al cinema Casablanca Gràcia, que acollirà també una exposició de pintura de l'artista Khalid Bekay. Serà el preàmbul de la programació oficial de la mostra, que tindrà la seva seu al cinema Casablanca Kaplan des del 2 fins al 8 de novembre. Pel·lícules d'Angola -Na cidade vazia, de Maria João Ganga-, Camerun -Un amor pendant la guerre, d'Osvalde Lewat Hallade, i Les saignantes i Kuartier Mozart, de Jean-Pierre Békolo-, Congo -Catalunya negra, de Gilbert-Ndunga Nsangata- , Costa de Marfil -Caramel, de Henri Duprac-, Guinea -Un matin bonne heure, de Gahité Fofana-, Ruanda -Keepers of memory, d'Eric Kabera-, Senegal -Ngoyaan, le chant de la séduction, de Moussa Sene Absa, i Aligato, de Maka Sidibé-, Sud-àfrica - Drum, de Zola Maseko, i Max and Mona, de Teddy Mattera-, i Zimbabwe -Zimbabwe de la libération au chaos, de Mickael Raeburn-, amb molts dels seus directors presents a les projeccions, s'exhibiran simultàniament a les dues sales del cinema, on es faran dos passis de cada film.

La programació oficial serà inaugurada el 2 de novembre a l'Institut Francès de Barcelona amb l'estrena de Nosaltres, un documental dirigit pel senegalès Moussa Touré i coproduït per la Mostra de Cinema Africà. Rodat l'any passat a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), la cinta tracta de la incomunicació entre els joves immigrants de Mali i els catalans.