Apostes

Atenció, d'aquí a l'1 de novembre, un nou tipus de jugador podria malmetre la sòlida economia catalana: el ludòpata polític. Aquesta setmana hem sabut que Betfair, una casa d'apostes per Internet que s'anuncia com a empresa "d'esports i entreteniment", permet apostar des de fa dies sobre quin serà el proper president de la Generalitat. Al costat de les juguesques sobre cavalls, beisbol, tenis o futbol, el client també pot jugar-se els quartos si està convençut que en Mas o en Montilla presidiran la Generalitat.

Segur que més d'un posarà el crit al cel per aquesta reducció de la política a una simple travessa, però, ben mirat, no és més que una conseqüència lògica i inevitable de tot el procés. ¿Qui no ha fet, a la feina o amb els amics, una porra per endevinar el nombre d'escons que traurà cada partit polític? A més, els primers que promouen aquesta visió de la política lúdica són els mateixos candidats, amb els seus discursos davant els militants. Juguen a casa i sempre guanyen. La cursa electoral, doncs, s'assembla cada cop més a una competició esportiva, amb foto finish inclosa.

A l'hora de la veritat, la nit electoral també s'empelta d'aquest frenesí i es planteja a les televisions com un espectacle esportiu: avantmatx, connexions en directe, comentaristes, vestidors..., tots els passos fins arribar al moment que es coneix el resultat final. Amb tot aquest circ es genera emoció i després, un cop s'ha acabat, els aficionats ho celebren a les seus electorals dels partits, cantant i saltant i enarborant banderes com si es trobessin a Canaletes. Les apostes, doncs, només són un pas més, i podrien tenir una gran utilitat l'endemà de les eleccions. En el clima d'eufòria que sempre es dóna, on tothom considera que és l'únic guanyador, ells poden ser els qui afinin més el resultat final. La pela és la pela.