DVD

En sabem un munt de fer audiovisuals. El ConfidencialCat que CiU ha posat en circulació aquests dies és una mostra impecable de la puixança del sector. El guió és tens, ben lligat, amb moments de clímax afortunats. La imatge està molt cuidada, amb una combinació del blanc i negre i color habilíssima. I la música està triada amb encert. És una pena que no figurin els noms dels responsables -fagotitzats per la coalició nacionalista, que signa per tots- perquè realment s'ho han currat. Si alguna pega hem de posar, és la durada. 55 minuts són molts, realment has de buscar l'estona per posar-t'hi. I llevat dels periodistes i els polítics, la resta de la població està massa enfeinada i és massa sensata com per dedicar-hi ni cinc minuts.

Pel que fa al gènere, els promotors el titllen de "documental polític" quan allò que li escau és el culebrot, del qual en som mestres consumats. El to queda fixat des de bon començament quan, sobre nervioses imatges en blanc i negre dels dolents, acompanyades per una música fosca i esglaiadora, la veu en off col·loca les paraules clau del missatge: "ànsia de poder", "muntatge", "comèdia", "conspiració". La família Revert es queda petita al costat d'aital repertori. Per tall passem a la saleta d'estar dels bons, la família Mas: colors suaus, al fons les plantes de la terrassa, l'Artur i l'Helena vestits en tons càlids parlant distesament. Com a Lohengrin o a L'idil·li de Siegfried, els violins creen una expectativa armoniosa: el jove heroi ha arribat per deslliurar-nos de les nostres tribulacions. Canònic. Però al costat hi ha també escenes de gran talent que trenquen motllos, com ara la successió vertiginosa de líders d'ERC canviant de parer sobre el vot a l'Estatut, un gag que no superarien els cracks del Polònia. No hi ha dubte que la realitat és la millor ficció publicitària.

Haver-la d'interrompre per passar la pel·lícula política és una nosa, com ens va ensenyar Sua emittenza Silvio Berlusconi.