Massa gran i massa petita

Grans imperis,

petites nacions

Josep M. Colomer

Proa

Barcelona, 2006. 230 pàgines

Se sap que un dels reptes que té la ciència política és, precisament, ser capaç d'arribar a ser considerada com a tal, homologable a d'altres disciplines científiques ja consolidades. Un altre gran repte seria la capacitat de divulgar, amb paraules entenedores, tot el coneixement que va generant. Doncs bé, ambdós reptes tenen el camí més desbrossat amb el llibre Grans imperis, petites nacions, del politòleg Josep M. Colomer, un dels científics socials més prestigiat dins i fora la nostres diluïdes fronteres.

Com anuncia el títol, el llibre ens situa en un doble debat: el de la conveniència o no dels grans blocs geopolítics, i sobre el paper que poden jugar les petites nacions en l'actual ordre mundial. Amb la principal tesi de l'oportunitat que tenen les nacions sense estat per desenvolupar-se sempre que estiguin vinculades a alguna de les grans àrees imperials existents (entès aquest concepte com una àrea de mida gran, amb absència de límits permanents, amb força presència d'unitats territorials diverses i amb diferents nivells de govern), l'autor fa un repàs pedagògic del passat, present i futur dels estats, les nacions i les noves possibles formes de sobiranies en un món marcat per aliances comercials, militars i de comunicació. Segons Colomer, la diferència entre la independència formal i l'autonomia de les petites nacions és només una qüestió de grau, i opina que a la nostra "àrea imperial" -Europa- la veritable sobirania consisteix a tenir un lloc a Brussel·les. ¿Fer de la necessitat una virtut? Una mica sí. En tot cas, la conclusió és que no n'hi ha prou de ser un pot petit amb bona confitura; per sobreviure caldrà situar el nostre pot petit en una gran taula acompanyat de molts, bons i variats aliments.

Encara que l'objectiu principal sembla que és teoritzar sobre els avantatges en matèria econòmica i de qualitat democràtica que tenen les petites nacions, el llibre és una porta oberta per entendre, més i millor, el que ens expliquen dia a dia els diaris i telenotícies. Qüestions com les noves pautes en què es desenvolupa el comerç mundial -començant per desmentir la fal·làcia de la globalització-; el fet que la llengua anglesa s'hagi convertit en llengua d'ús al "nostre imperi", en part gràcies a la rivalitat entre el francès i l'alemany; el funcionament i els principals actors d'una institució tant innnovadora i complexa com és la Unió Europea -de la qual es nota que n'és un acèrrim defensor-, o bé l'argumentació del perquè del fracàs espanyol a l'hora d'intentar crear un estat-nació a l'estil francès o italià, formen part també d'aquesta lliçó escrita de ciència política.

A banda de tot això, al treball de Josep M. Colomer hi podem descobrir altres perspectives sobre grans temes d'actualitat. Un exemple: parlant de l'etern problema de l'encaix entre les diferents nacions existents a l'estat, la hipòtesi de l'autor és que Euskadi té més voluntat de separar-se a causa de la menor capacitat d'influència en la política espanyola, situació que no és dóna pel que fa a Catalunya, "massa petita per a governar Espanya però massa gran per desentendre-se'n".

Josep Maria Colomer demostra una gran voluntat didàctica repetint les idees i conceptes importants, i incloent, ja d'entrada, un compendi amb les principals afirmacions que desenvoluparà al llarg del llibre. En un sistema polític com el nostre, amb uns discursos i unes pràctiques massa condicionades per la competència electoral entre partits polítics, una veu rigorosa i descontaminada que ens expliqui que hi ha de cert en tot plegat, es fa, més que necessària, imprescindible.