¿Casolana?

Diumenge passat, la revista dominical d'aquest diari -EPS- portava una entrevista amb l'excel·lent editora Beatriz de Moura. Acabada de rebre la Creu de Sant Jordi, Beatriz de Moura hi parlava de la seva feina al capdavant de Tusquets Editores, dels autors que ha publicat, de la seva passió pels llibres. L'entrevista també dedicava un bon espai a recordar, un cop més, l'aire cosmopolita amb què fa 40 anys, 40, l'anomenada gauche divine va impregnar la cultura barcelonina. Parlant de Barcelona, Beatriz de Moura remarcava que ella no és gens nostàlgica, i que ara a la ciutat s'hi viu molt bé, però puntualitzava: "Contra Franco, Barcelona era cosmopolita, y ahora es turística. El espíritu cosmopolita es algo muy distinto. Es triste, pero Cataluña se ha vuelto muy casolana (muy de estar por casa), salvo, como siempre, para algunos notables ciudadanos recalcitrantes".

El que més sobta de les sàvies paraules de Beatriz de Moura és la utilització de l'adjectiu casolana per referir-se a la Catalunya actual. ¿Per què, si la resposta és en castellà, feia servir la paraula en català? A més, si després calia explicar què vol dir, ¿no era més fàcil dir directament "Cataluña se ha vuelto muy de estar por casa"? El sentit hauria sigut pràcticament el mateix. No és la primera vegada que llegeixo o escolto, en catalans cultes que habitualment parlen en castellà, aquest ús pejoratiu del català. Potser ho fan inconscientment, o potser és que jo sóc un malpensat, però quan llegeixo aquest "casolana", interpreto que Beatriz de Moura ens està dient: "Després del franquisme, Catalunya s'ha tornat un lloc provincià per culpa del català i la seva estretor de mires". Ja dic que potser m'ho faig jo, però, per si de cas, cal recordar que l'esperit cosmopolita no neix de les llengües, ni hi mor, sinó que és una actitud del pensament, una visió del món. Ja ho deia Karl Kraus, un autor bellament editat a Tusquets: "La llengua és la mare del pensament, no la seva serventa".