La Cerdanya

El rescat de peatges anunciat en els pactes pels pressupostos de l'Estat ja ha creat un corrent argumental ben curiós. Els especialistes afirmen que és bo que els peatges rescatats siguin els que, de manera injusta, gravaven els veïns i la gent que treballa. En canvi, i cometent una altra injustícia perfectament simètrica (ja se sap que l'argumentacio nostrada es fonamenta en nomenar culpables), defensen que els peatges relacionats amb moviments de cap de setmana, d'oci i de turisme mantinguin les tarifes, la vigència i, posats a fer, els vàters sense paper. Com en totes les discussions mediàticament pirotècniques, cal una cantarella que faci forat i qualli com a nova roda de molí. Per això s'han empescat: "La gent que va a esquiar o a la Cerdanya, que pagui". Ho diuen amb tanta convicció (l'economista Josep Oliver, ahir, a El matí de Catalunya Ràdio, per exemple) que fins i tot et fan dubtar. Després, però, si ens hi repensem, tenim dret a preguntar-nos quin mal fan els que van a esquiar o a passar els caps de setmana a la Cerdanya. ¿Trafiquen amb criatures? La demagògia aplicada a les classes socials sempre ha funcionat, però per deixar amb un pam de nas els que criminalitzen la classe mitjana-alta seria bo que, a partir de demà, tots els que van a esquiar o a passar els cap de setmana a la Cerdanya deixessin de fer-ho i es quedessin a casa sense consumir ni moure's. Aleshores potser ens adonaríem que, sense entrar en els detalls més anecdòtics i escabrosos del turisme interior, tots aquests moviments són una font permanent i sòlida de riquesa i un pilar de l'economia (una altra cosa és que aquest model econòmic sigui un disbarat). I per això mateix, seria just que l'aspiració de rebaixar substancialment alguns peatges no fos patrimoni dels habitants o dels que treballen, perquè els que van a la Cerdanya o a esquiar, llevat d'algunes excepcions, també treballen.