Mercè, memòria i gresca

Podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat, però que permet també veure-hi més enllà, com si entréssim en l'inconscient col·lectiu", escriu en aquestes pàgines l'antropòleg Josep Fornés, rastrejant els orígens de la Mercè, la festa major barcelonina, que arrenca com a celebració religiosa per anar implicant-hi progressivament tota la ciutadania. En temps de reivindicació de la memòria històrica i de commemoració del 75è aniversari de la República, el cartell de la festa ha estat encarregat enguany al pintor Vicente Rojo, nebot del general republicà i fill de l'exili mexicà. Marcat per l'expressió, tantes vegades sentida a les converses familiars, "abans de la guerra", el pintor ha evocat en clau op-art la font de Montjuïc, no sense causar alguna crítica. Com també ha provocat dissensions el fet que el pregó que és llegeix demà al Saló de Cent de l'Ajuntament hagi estat encarregat a l'escriptora i periodista gaditana Elvira Lindo, que llegirà el text en castellà. No és la primera vegada que passa, això. En anteriors edicions han participat autors d'expressió castellana com el filòsof José Antonio Marina o l'arquitecte Rafael Moneo. El cardiòleg Valentí Fuster, l'any 2002, va barrejar frases en català i en castellà, fet que va motivar alguna crítica. En canvi, l'any següent, Fatima Mernissi va fer el seu discurs en francès, sense provocar la mínima controvèrsia... La creadora de Manolito Gafotas afirma en una entrevista que ve a Barcelona, una ciutat que va descobrir a la infantesa i a la qual ha tornat moltes vegades, en qualitat d'escriptora, és a dir, no representant-se més que a si mateixa. Festa, transgressió i crítica sovint van del bracet. Però "festa major", a Catalunya, vol dir sobretot esbarjo i gresca, l'adéu definitiu a l'estiu abans d'encarar els rigors laborals de l'hivern. Hi ha propostes de festa per tots els gustos i edats. Passeu i vegeu!