La casa-museu de Berga

Al llarg dels segles, la Patum ha estat sempre una festa viva que ha evolucionat en funció de la litúrgia, els costums i les modes. D'ençà que es va universalitzar la festa de celebració del cos de Crist (Corpus Christi) al segle XIV, foren moltes les viles i ciutats que feren processons i representacions teatrals dintre de l'església, i també en moltes d'elles la celebració religiosa acabava en una bulla que els estaments eclesiàstics consideraven perillosa. A Berga, un poble petit i perifèric respecte als centres de poder polític i eclesiàstic, la tradició no sols es va mantenir sinó que amb els anys es va anar enriquint i transformant. El 1723, per exemple, es va prohibir que les comparses entressin a l'església, un fet que va treure la celebració al carrer, com la coneixem avui. Més tard, des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX, quan Berga vivia la bonança econòmica del tèxtil i la mineria -indústries avui en dia desmantellades- es va potenciar la festa, amb la incorporació de noves comparses i d'altres elements, i també es va potenciar el seu caràcter de festa única i especial arreu de Catalunya. Els últims quaranta anys, amb el que s'ha anomenat la massificació de la festa, la Patum ha tornat a canviar i, és de suposar, encara ho farà més ara que ja és un patrimoni universal.

El projecte de RGA s'emmcarca en el creixement i renovació urbanística de Berga

L'edifici del museu de la Patum s'inspira en la mateixa forma de la plaça de Sant Pere

Però tot això, aquesta evolució i fins i tot reelaboració de la Patum, no ha canviat, diuen, l'essència i l'esperit d'una festa centrada en el fum, la gent i el soroll que té una sèrie d'elements inamovibles: es celebra un dia determinat, variable en el calendari però no en la litúrgia, que és el dia del Corpus; i en un lloc determinat que no és altre que la plaça de Sant Pere de Berga, un espai que ja s'ha quedat petit però que cap patumaire voldria canviar.

Són aquets dos elements els que va tenir molt en compte l'equip de RGA arquitectes que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Berga per fer l'avantprojecte de la Casa-Museu de la Patum, el projecte museogràfic del qual es va encarregar al dissenyador i etnògraf Josep Mañà i que compta amb l'assessorament científic de l'historiador berguedà Albert Rumbo. Aquest fou, de fet, un dels primers impulsors del museu al recopilar i documentar tot tipus de material històric sobre la festa. El projecte era tot un repte perquè havia de respondre a les necessitats de la festa viva -durant l'any farà les funcions de magatzem dels vestits i espai de reunió dels patumaires, però durant els dies de la festa servirà de vestidor i lloc de sortida de les comparses i dels Plens- i també ha de servir per difondre i per explicar la història, estructura i valor de la festa als forasters, sense banalitzar-la, cosa prou difícil.

Però no sols això. Aquest nou edifici haurà de respondre a moltes de les necessitats i variables urbanístiques i econòmiques de Berga, una ciutat que mira de sortir de l'estancament econòmic de les darreres dècades amb una aposta clara pel turisme i els serveis, i que encara un nou creixament urbanístic de la mà, en part, de l'atractiu que pugui tenir pel visitant aquest nou museu.

Pere Riera i Montserrat Batlle, arquitectes de l'equip de RGA, expliquen que, per una part, l'Ajuntament volia que el museu es situés a l'àrea, cèntrica però desaprofitada, de la Rasa dels Molins, sobre la que s'està elaborant un pla especial d'ordenació que preveu la urbanització de la zona mitjançant aquest museu i, també, d'una gran operació d'habitatges enmig d'una gran zona verda. Però, segueix Riera, al mateix temps els patumaires volien que el museu estés al casc antic, al costat de la festa real.

El projecte final mira de dónar solucions a ambdues coses. "L'edifici és com un pont que lliga la part nova i la part vella de la ciutat", explica Riera. L'entrada principal serà per la plaça del Doctor Saló, on ara hi ha l'antic hospital, que té un gran mural ceràmic a la façana i que en part s'haurà d'enderrocar. El nou edifici serà una mica més estret que l'actual, cosa que permetrà guanyar una mica d'espai a la plaça, on ara també es celebra una part dels Plens, atès el col·lapse de la plaça de Sant Pere A partir d'aquesta entrada, l'edifici s'enlaira per sobre de la Ronda de Moreta, permetent i amillorant la continuïtat viària i dels vianants entre aquest carrer i el Passeig de la Indùstria.

Aquest pont és com la tija d'una fletxa que agafa la mateixa forma que el carrer Buixadé i desemboca en un edifici de planta irregular que té la mateixa forma que la plaça de Sant Pere. Aquesta ha estat, de fet, la gran troballa de l'equip de RGA. "Hem tingut la voluntat d'aplicar el codi genètic de l'espai urbà, del casc antic de Berga, a un edifici contemporani que ha de ser singular perquè serà un dels emblemes de la ciutat", indica Riera. "Però no volem fer mimetisme sinó recuperar l'atmosfera del lloc". El nou edifici recrea la forma de la plaça com un mirall, en un joc especular que també reproduirà amb volum aquest espai, però cobert.

La casa-museu, que comptarà també amb un auditori, sala de reunions, d'exposicions, botiga i d'altres serveis, estarà al pis superior i el discurs museològic es distribuirà al llarg del corredor-pont que desemboca en la nova plaça coberta. En el seu espai central, la plaça acollirà els vestits i objectes de les comparses, en principi tapades per tal de mantenir el misteri al llarg de l'any. "La meva proposta és que es respecti la tradició del que passa amb la imagitgeria la resta de l'any, quan els nens guaiten pel forat del pany per veure el bestiari tapat i guardat", explica Josep Mañà, que reconeix que prefereix parlar de centre d'interpretació enlloc de museu. "En tot cas és l'antítesi del museu tradicional perquè no pot ser un lloc fosilitzat sinò que s'ha d'adaptar a l'evolució de la festa", indica Mañà, que explica que hi haurà diferents nivells de lectura segons l'interès del visitant.

Un doble mur perimetral a la nova plaça coberta permetrà situar-hi vitrines amb objectes i documents històrics, així com pantalles audiovisuals, projeccions, fotografies, objectes patrimonials i elements interactius. El discurs museològic preveu 14 àmbits que expliquen des de les comparses a la música passant per les múltiples interpetacions que hi ha hagut de la Patum. A l'exterior, l'edifici tindrà façanes de doble vidre, a l'interior dels quals està previst posar-hi fotografies de la festa, amb predomini del color vermell com a símbol del foc, un dels seus elements definidors i més espectaculars, que funcionaran com a reclam i aparador.

L'edifici, però, no serà sols la casa-museu de la Patum, que ocuparà uns 4.500 metres quadrats d'un total d'aproxidament 18.000 metres quadrats, tot i que els arquitectes encara treballen en el projecte bàsic. D'altres equipaments culturals repartits per la ciutat, una àmplia zona comercial i un gran aparcament per a 200 plaçes també s'integren al gran edifici. Aquest es va desplegant de forma escalonada per salvar els desnivells de la Rasa dels Molins creant espais oberts, passadissos peatonals, escales i patis que donen llum a les zones comercials i als aparcaments -el primer que es construirà ja que pel museu encara no hi ha pressupost assegurat- i allarguen d'aquesta manera el recorregut ajardinat des del Passeig d'Indústria fins a la nova estació d'autobusos. "És un projecte de ciutat", indica Riera. Com diu la dita: "La Patum és Berga i Berga és la Patum".