El 'Glosari'

Tot i que, com a llibre, el primer volum del Glosari no va aparèixer fins al 1907, amb aquell dibuix a la coberta que representa el David de Verrocchio, fet per Feliu Elias, i el lema Voluntas -tot plegat per demostrar que un jovenet pot derrotar el gegant, si ho vol de debò-, els textos del Glosari pertanyen al 1906, quan, diàriament, van anar sortint en una columneta de La Veu de Catalunya. Firmats primer per Eugeni d'Ors i a partir del 9 de maig per Xènius, el pseudònim derivat del llatí del seu nom de pila. El jovenet, evidentment, era ell, el David cridat a tallar el cap de tots els modernismes i romanticismes del món i a ser Rei de l'estètica arbitrària. Què dic, rei, emperador: Xènius I, Pantarca de totes les Catalunyes noucentistes hagudes i per haver. Ors tenia, com es diu avui, un ego que se'l trepitjava, però això no ha de ser obstacle perquè nosaltres, a tants anys de distància, no sapiguem valorar tot el que la seva obra va tenir de positiu, que va ser molt. Civilitzador, educador del país, va maldar durant quinze anys, dia a dia, per anar teixint una xarxa de relacions culturals en l'imaginari dels catalans més sensibles. Atent a les "palpitacions dels temps", volia que el país bategués amb elles. I per això ell les auscultava, aquestes palpitacions, i les sabia analitzar i imposar-les. Com va dir Josep Pla, Ors partia sempre d'una constant indefectible: l'europeisme sistemàtic. Ors i Carner i tutti quanti, volien una Catalunya europea, no una Catalunya tancada en la contemplació autosatisfeta del propi melic. Per això predicaven una Catalunya urbana i no rural. Per això volien exterminar per sempre els carlins i trabucaires i establir una societat desvetllada, rica i feliç. Allò que Salvador Espriu volia anar a buscar nord enllà, ells ho volien dur aquí. Durant uns pocs anys, ells, Ors i els seus boys, ho van creure possible, i, amb només la voluntat, i quatre quartos de la Mancomunitat, van posar els fonaments d'una realitat que encara vertebra la misèria terminal de la nostra situació contemporània.

"Com va dir Pla, Ors partia sempre d'una constant indefecible: europeisme sistemàtic"

El Glosari va ser un doll d'informació i de civilització vessat sobre el país; la seva fertilitat va ser extraordinària. Ors escrivia d'una forma peculiar i això, en uns anys de llengua no normada, no era pas vist com a cosa estranya. Tenia voluntat d'estil, això és indubtable, però el seu estil tendia cap a l'afectació. De fet, el classicisme que predicava era un classicisme en bona part acadèmic i ell acabaria emmirallant la seva prosa en alambinaments ben propis de l'academicisme francès. El 1906, la seva prosa no era encara eficaç com ho seria una mica més endavant. Era una prosa intuitiva, plena d'espanyolismes i gal·licismes, que actuava més per assocacions diguem-ne poètiques que no pas amb el rigor d'una lògica que li conferís transparència gramatical. La prosa catalana es va anar decantant cap al model fabrià i la d'Ors es posà a bisantinitzar. Lamentable espectacle! Espectacle, però, que s'ha de recordar, per evitar recaigudes fatals. Recordant aquell moment, s'ha d'agrair a Josep Carner el bon gust que tingué escrivint una prosa no contaminada. La prosa de Carner -una de les millors que s'han escrit en la nostra llengua- féu un servei inapreciable." Però només som al 1906 i tot això encara no ha succeït.

El repertori temàtic orsià és prodigiós. Al Glosari hi parla de literatura, de política internacional, de pintura, de filosofia, però també de xafarderies, d'higiene, de vida domèstica, de jardineria, del cinema. S'empesca una Galeria de Catalanes Hermoses, segurament per guanyar-se la burgesia mundana, i es despatxa en un discurs sobre la forma i el fons, no pas a propòsit de la poesia sinó -qui s'ho hagués pensat mai, llavors- sobre la taula i el dinar de Nadal. Varietat, transversalitat, originalitat.

El mateix Glosari, com a gènere, és del tot original. Ors defensa la grafia amb una sola essa, en contra de la que en prescriu dues, dient que ell no fa fredes glosses acadèmiques sobre textos morts, sinó que els fets de la vida li desvetllen, som als glosadors populars, aquests textos que, en bona part, són poètics.