Títols

Hi ha molta gent, ara que s'acosta Sant Jordi, que a l'hora de comprar un llibre es guia pel títol. El sistema, però, no sempre funciona. Existeixen novel·les dolentes amb un títol memorable, i títols horrorosos que amaguen un llibre excel·lent. Després hi ha llibres que tenen més d'un títol, depenent de la traducció. Un cas ben curiós és la novel·la The Catcher in the Rye, que va escriure el nord-americà J.D. Salinger. Tot i que té fama de perepunyetes, Salinger va veure com a Espanya el seu llibre es traduïa d'una manera gairebé literal (El guardián entre el centeno), mentre que a Argentina també circula com El cazador oculto; la versió en català és força propera (El vigilant en el camp de sègol), tot i que abans hi havia hagut una primera traducció que es titulava L'ingenu seductor; en francès, la mateixa novel·la es diu L'attrape-coeurs , que vindria a ser, d'una manera lliure, El caçador de cors, i en italià tiren pel dret i hi posen el nom del protagonista: Il giovane Holden.

Dur ant els últims anys, aquest ball de títols en les traduccions ha sovintejat a les nostres llibreries. Las normas de la casa de la sidra, de John Irving, en català era Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra. Els contes de Stephen King es contradiuen: en castellà Todo es eventual i en català Tot és definitiu. L'últim Paul Auster manté el títol anglès en castellà (Brooklyn Follies) i en català, que entendríem això de les follies, es diu Bogeries de Brooklyn. Fins i tot hi ha transvestismes i La historiadora, d'Elizabeth Kostova, en català és L'historiador. L'últim exemple, però, va un pas més enllà. I ens preocupa. La novel·la La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones, en la traducció al català s'ha quedat en L'església del mar. ¿A què treu cap la rebaixa arquitectònica? És com si els faltés pressupost i s'aturessin a mitja construcció. Esperem que la cosa no s'extengui, perquè si no, qualsevol dia veurem noves edicions de 60 anys de solitud, Soldats de plom de Salamina i L'ombreta del ventijol.