L'altra història de la cultura

El punt de lectura. Apunts d'història i punts d'autor.

Domènec Martínez i Francesc Miralles

Editorial Mediterrània

Barcelona, 2005. 159 pàgines

Les maneres de concebre la història i de narrar-la han canviat enormement els últims dos segles, molt en especial des de l'episodi historiogràfic del positivisme fins als últims dos o tres decennis. Fins a finals del segle XIX, escriure història equivalia a una narració sempre suposadament veraç, i tan exhausitiva com fos possible, dels fets, especialment els polítics, després també -¿des d'Adam Smith?- els econòmics. Als últims decennis, gràcies a la immixtió, en la història, de disciplines com la geografia humana, l'antropologia o les diverses aparences del que en diem "cultura artística", el discurs històric s'ha transformat de dalt a baix, i han assolit patent de desllorigador coses minúscules que l'antiga narració històrica havia menystingut quasi del tot.

El més probable és que fossin les disciplines de la pintura, i més encara la literatura en el seu vessant específic de la novel·la realista, allò que va fer meditar els historiadors i fer-los topar amb la realitat dels fets menuts: des de com vestia la gent en cada moment, a quins jocs jugaven, quina olor feien les ciutats, quins espectacles els entretenia, com tenien parades les cases, i coses semblants. L'obra més escampada de Walter Benjamin, per exemple, ja és fruit d'aquesta nova relació dels fets històrics, que, com sabem, va del col·leccionisme o el bricolatge a les columnes de Morris (pirulís, en castellà), al clavegueram, els passatges comercials i les pràctiques sexuals de París al temps del Segon Imperi. Benjamin recollia i resolia, així, la pregunta neguitosa que Nietzsche havia formulat en un passatge de La gaia ciència de 1882: "Tot el que ha donat color a l'existència no ha adquirit, fins al dia d'avui, caràcter històric ¿On trobar una història de l'amor, de l'avarícia, de l'enveja, de la consciència, de la pietat o de la crueltat?" Afegiu-hi aquelles coses tan petites -la història dels autòmates, de l'enquitranat dels carrers, dels aparadors il·luminats a les galeries comercials, etcètera- i arribareu a la història de les idees, de la cultura, dels costums o les moeurs i de la civilització, agafades com un totum revolutum o condensació d'estrats, tot això substituint l'aspra i gairebé estèril explicació somorta de la mera aparença político-econòmica dels esdeveniments.

Almenys des dels llibres cabdals dels esposos Beard, The Rise of American Civilization, o Der Prozess der Civilization, de Norbert Elias, fins al llibre de Carl Schorske sobre Viena o els d'història de la cultura de Roger Chartier, passant per les aportacions tan vàries de Burckhardt, Dilthey, Panofsky, Huizinga, Gombrich, Curtius, Giedion, Raymond Williams, Thompson -el gran The Making of the English Working Class!-, Bajtin, Braudel, Certeau, Foucault, Ginsburg -aquest altre llibràs que és El formatge i els cucs, en què se'ns narra la cosmovisió d'un home llec del segle XVI a partir d'una metàfora ben simple-, d'ençà que tot això s'ha produït, dèiem, ja no hi ha gairebé ningú que es preocupi de recordar si la presa de la Bastilla va ser el 14 de juliol del 1789, o un mes abans o tres mesos després: allò que temps enrere va ser considerat essencial i indefugible, ara forma part dels accidents menuts del gran esdevenir dels fets, sumats els uns amb els altres, fent un enfilall, més aviat un embolic, d'immenses i revesses dimensions.

I direu: faci el favor, per favor, de fer-nos el favor de dir a què han vingut avui aquestes divagacions. Molt senzill: per celebrar l'any del llibre, l'Editorial Mediterrània -oh gran oceà nostre, mare dels ous de totes les coses que es fan i es desfan en les nostres latituds, des de les textures fins a les freixures, de l'amiga Ruscalleda a l'amic Llach- ha publicat un llibre en què només es parla d'aquests trossets de paper o de cartolina, de vegades de cuir o de fusta, de vegades de metall i tot, que fem servir per senyalar el punt d'un llibre en què hem hagut d'interrompre la lectura: un indicador, un senyal, una crida i res més.

Són una cosa petita, propagant de vegades la venda de bicicletes, de vegades invocant Nostre Senyor, de vegades anunciant plomins, calçotets, colònia o pega d'enganxar, gairebé sempre explicant alguna cosa del llibre o de l'autor que el lector té entre les mans. No fan, totes plegades, la història total, però llibres així demostren com és de cert que es podria fer una història global de qualsevol país i qualsevol civilització, també dels nostres, si posàvem aquests objectes al costat de tots els altres que, a més de l'enveja, la pietat o l'avarícia, han conformat la nostra manera d'anar pel món, entendre'l, comerciar-hi i situar-nos-hi. Indispensable per a bibliòfils, delícia per a col·lecionistes, gaubança de neonoucentistes llegidors: vet aquí les virtuts del nostre llibre d'avui.