El llarg retorn

Ha estat casualitat que el retorn a Catalunya de part de la documentació expoliada el 1939 i que fins fa 12 dies estava dipositada al col·legi de San Ambrosio de Salamanca, seu de l'Arxiu General de la Guerra Civil, hagi coincidit amb l'any en què es celebra el 75 aniversari de la proclamació de la Segona República i amb el 70 aniversari del cop d'estat contra el govern democràtic d'Espanya que va donar inici a la Guerra Civil. Però són aniversaris que serviran per refrescar la memòria i contextualitzar l'origen i les conseqüències que va tenir la confiscaciò d'aquests documents i les raons que justificaven la seva reclamació. És també aquest l'objectiu de l' exposició organitzada pel departament de Cultura i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) titulada El retorn dels documents confiscats a Catalunya que finalment, ahir es va confirmar, s'inaugurarà el proper dissabte al Palau Moja de Barcelona i que fins el 12 de març es podrà visitar de forma gratuïta. Hi haurà dues inauguracions: a dos quarts d'una del migdia es celebrarà l'acte institucional i a les set de la tarda la inauguració general. La mostra s'obrirà al públic el diumenge.

L'exposició dels 'papers' s'inaugurarà dissabte al Palau Moja de Barcelona

La documentació dels particulars i entitats encara s'està identificant a Salamanca

Aquesta exposició no pretén mostrar de forma exhaustiva el contingut dels 500 lligalls que varen arribar el passat dimarts a Catalunya desprès d'un polèmic recorregut des de Salamanca fins a Sant Cugat passant per Madrid. Només hi haurà una selecció d'aquests papers requisats, concretament 119, dels quals 82 són originals triats entre els que estan ja dipositats l' ANC. Està previst exposar, per exemple, el text de l'Estatut de Catalunya aprovat el 1932, un mapa de Barcelona amb informació sobre el bombardeig del 14 de desembre del 1938; carnets de funcionaris de la Generalitat; documents d'incautació de terres per ordre del conseller d'Agricultura del 1936; escrits de combatents i de càrrecs oficials així com telegrames adreçats al president Companys, entre molts d'altres.

Els altres 37 documents són reproduccións dels que encara es troben a Salamanca perquè pertanyen a particulars i entitats. En un principi, abans que la crispació política arribés als extrems que s'han viscut aquestes últimes setmanes, la intenció era mostrar una àmplia seleccio dels documents originals dels particulars, uns 70, que s'havien demanat en préstec al mateix arxiu de Salamanca a través del Ministeri de Cultura, que n'és el titular. Finalment, i vist com estan les coses, s'ha optat per exhibir només còpies d'aquests altres papers que, de tota manera, està previst que siguin retornats als seus legítims propietaris en una segona fase un cop hagin finalitzat els treballs de identificació, catalogació i còpia que s'està realitzant a l'arxiu de la ciutat castellana, on des de fa mesos treballen quatre arxivers de la Generalitat.

Un cop es conegui aquest llistat -es calcula que encara hi ha uns 1.500 lligalls catalans a Salamanca- l'Estat tindrà un plaç de tres mesos per transferir-los a la Generalitat, que serà l'encarregada de retornar-los als seus propietaris. També és el govern català el que assumeix tot el cost ecònomic d'aquest treball, inclosa la realització de les còpies que han de quedar a l'arxiu salmantí.

Està previst que aquesta primera feina s'acabi abans de finals d'any. Després s'haurà de fer pública la llista dels documents i notificar-ne l'existència als titulars, que tindran un any de plaç per reclamar-los en funció d'una normativa oficial que encara s'ha d' aprovar i que establirà la necessitat d'acreditar documentalment que els interessats són els titulars legítims o els seus hereus legals. En cas que no hi hagi reclamació o que no es pugui demostrar la titularitat, els documents romandran dipositats a l'arxiu de Sant Cugat. També s'espera que molts particulars o entitats decideixen dipositar-los en aquest arxiu ja que una de les condicions serà que siguin accessibles als investigadors.

De tota manera, l' objectiu de l'exposició que s'inaugurarà dissabte no és tant mostrar aquests documents com explicar-ne la història de la confiscació i de la reclamació. Els comissaris de la mostra han estat Ramon Alberch, sotsdirector d'arxius de la Generalitat, Josep Maria Sans Travé, director de l' ANC, i Àngels Bernal, arxivera que va intervenir en la catalogació dels documents de la Generalitat. Un muntatge una mica laberíntic, amb cinc àmbits més presentació i epíleg, condueix el visitant (amb l'ajut de sis audiovisuals, gràfics i fotografies) per una de les pàgines més negres de la nostra història.

El primer apartat és el titulat La confiscació dels documents a Catalunya (1936-1940). S'hi explica el nivell d'organització de l'expoli. Els membres de la Delegación para la Recuperación de Documentos (DERD) van entrar a Barcelona el dia després que ho fessin les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939. Portaven plànols i llistats dels edificis oficials i domicilis de particulars i entitats. L' exposició mostrarà de forma gràfica i precisa com es van realitzar aquests registres -es parla d'entre 1.681 i 1.800- que van afectar principalment els barris de l'Eixample i Ciutat Vella.

Després de mostrar el com i el qui, la mostra explica el perquè. A l'apartat titulat La finalitat informativa i repressiva de la confiscació (1936-1975) hi haurà per exemple un audiovisual on es veu la relació entre les dades de persones que apareixen als documents i les conseqüències, generalment dramàtiques, que això els va provocar. Aquest arxiu va mantenir el seu caràcter policial fins la mort de Franco, tot i que als darrers anys de la dictadura ja no tenia un ús tan intensiu com a la immediata postguerra. El 1977, aquest magatzem de documents, que amb els anys s'havien concentrat a l'antic col·legi de San Ambrosio de Salamanca, va transformar-se en Sección Guerra Civil del Archivo Histórico Nacional i, a partir de 1999 -en part com a blindatge enfront de les reivindicacions catalanes- es va constituir en Archivo General de la Guerra Civil Española.

El tercer bloc de l'exposició -La crònica de la reivindicació (1977-2006)- comença amb l'explicació de les diverses reclamacions que des del principi de la democracia s'han anat succeint. Ha estat una història llarga i, com s'ha pogut comprovar aquests últims dies, plena d'obstacles de tot tipus. A l'apartat El retorn dels documents s'explica la recta final d'aquest procés que va tenir el seu moment culminant en la publicació el 18 de novembre del 2005 de la Ley 21/2005, de restitución a la Generalitat de Cataluña de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil custodiados en el Archivo General de la Guerra Civil Española y de creación del centro Documental de la Memoria Histórica, que va ser aprovada al Parlament espanyol per totes les forçes polítiques amb l'única excepció del Partit Popular.

Per últim, un apartat important es dedica a explicar el procés de recuperació de l'arxiu de la Generalitat republicana. Una part estava a Salamanca; és la que va tornar dimarts. Però no tots els documents van ser confiscats. Una bona part va quedar a Barcelona als arxius de la Diputació de Barcelona, que assumí gran part de les competències de l'antiga Generalitat. Entre el 1988 i el 1995, la Diputació els va anar dipositant a l'ANC. Una altra part, la que corresponia a la documentació de la secció d'arxius del servei del patrimoni històric, havia quedat dipositada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que també els va retornar i dipositar a l'ANC el 1995. Hi hagué també alguns particulars o empreses que havien guardat documents i que els restituiren a l'ANC en diferents etapes. Alguns dels documents que sortiren amb el govern català a l'exili, per distintes vicissituds, acabaren a l'arxiu del govern basc que finalment els va retornar el febrer del 2002. Perquè la unitat dels fons de la Generalitat fos completa caldrien els documents de l'Arxiu Tarradellas que ell va legar als monestir de Poblet... Però aquesta ja és una altra història.