Les virtuts d'una prosa

És una de les raons principals per llegir sempre qualsevol text que dugui la firma de Biel Mesquida: qualsevol llibre seu és una garantia de sorpresa literària i de virtuts verbals que provoquen eufòria i commoció, a la recerca en tot moment d'un pas endavant en l'edificació d'un territori sòlid i exemplar, un espai on el que acaba triomfant és la veritat de la literatura. Des de L'adolescent de sal, el lector sap que endinsar-se en l'àmbit on treballa Mesquida és accedir als secrets i als enigmes que més bé poden definir l'acte creatiu, que més bé poden informar sobre la matèria prima de tota obra de literatura que aspiri a rebre aquesta denominació: el terreny fonamental per on es mou aquest autor és la investigació, exploració, dominació i maltractament de les paraules i la sintaxi, al darrere sempre de les possibilitats implícites que figuren en la festa imaginativa del llenguatge, talment com si l'espectacle de la parla i de l'oïda fossin un circ d'esplendor i felicitat pels sentits de l'ànima lectora. Biel Mesquida no ha defraudat mai cap lector de veritat i, amb un continu progressiu, ha fet que la seva veu reuneixi al mateix temps la vocació d'escriure amb la idea d'atorgar al text una autonomia particular i intransferible: no hi pot haver ningú que conegui la seva obra que ignori els trets distintius que la caracteritzen: més enllà de la càrrega poemàtica de cada frase que estampi sobre el paper, la seva prosa i el ritme que hipnotitza tota mirada, la profunditat de la massa moral que neda al fons de cada anècdota, les peripècies profundes d'uns personatges quiets a la recerca de la bellesa i de la gràcia de la vida, el perfum d'unes vivències lèxiques plenes d'una severa virtuositat estilística, la intel.ligència de la forma, i el risc singular de gosar extremar els matisos de l'art de narrar. Biel Mesquida és, en efecte i sense cap tipus de dubte, un dels noms que honoren l'existència de la literatura catalana -o un dels noms que honoren, més ben dit, que hi hagi una cosa indesxifrable anomenada literatura contemporània.

Tot aquest entusiasme ve a compte de la publicació de l'últim llibre publicat per Mesquida, Els detalls del món, una de les alegries literàries indubtables de la temporada, un d'aquells llibres que queden guardats amb força a la memòria. Els detalls del món són una seixantena de textos breus que connecten i lliguen amb T'estim a tu, un recull de contes o peces periodístiques que explorava fins al límit l'ús narratiu de la segona persona del singular. Aquí la voluntat creativa de l'autor va una mica més lluny perquè Mesquida no es repeteix mai i cada lliurament seu és un repte que es planteja com una superació: en els contes reunits aquí l'objectiu és anar al darrere de la concentració i del resum argumental considerat com una drecera per arribar a aconseguir la intensitat moral i verbal pròpia d'un poema. Són instants anecdòtics perfectament assimilats dins d'un seguit de petites insistències al voltant d'un tema concret: el ritme normal i immediat de la vida quotidiana apareixen amb constància al llarg del llibre, però el que sedueix des del primer moment al lector és la potència de la frase, el ritme de la prosa, l'habilitat que posseeix Mesquida per esmentar els temes de sempre de l'alta literatura amb paraules úniques i intransferibles, concedint a la descripció del món un nou aspecte i un nou color. La conseqüència més directa és que el lector té la certesa d'estar presenciant un escenari inèdit sobre la vida i la mort, sobre l'amor i l'espera, sobre el paisatge i sobre els sentiments que fan que la relació entre els individus sigui diferent i més rica. Els textos d' Els detalls del món fan que el lector cregui escoltar una simfonia nova ben allunyada dels camins habituals i encarcarats que fustiguen amb massa freqüència la seva oïda, talment com si estigués trepitjant una terra nova carregada de promeses. Entre la tensió idiomàtica i els diferents registres verbals que sustenten cada un dels contes, el llibre avança com una llum rapidíssima cap a l'alegria del silenci, cap alguna mena d'espai ignot on tot sembla relacionar-se i compenetrar-se necessàriament, com si no hi hagués cap altre tipus d'opció. En aquests contes es té la sensació que no hi ha ni una sola paraula sobrera, que res no hi és perquè sí o per omplir un buit molest. Tots els detalls del llibre estan sàviament calculats, i el lector ho celebra amb una rauxa imparable d'aplaudiments.

La doctrina secreta que manifesta frase rere frase Biel Mesquida en cada un dels seus llibres és l'afany de donar un altre caire i un altre sentit a les paraules de la tribu, única manera d'illuminar amb un altre color els accidents i les felicitats del món. Com un pintor detallista i conscient del valor de la matèria que utilitza, Mesquida va a la recerca de l'obra total que acompanya, consola i dóna saba nova a l'exercici de suportar els dies infames. Cal llegir Els detalls del món perquè és una mena de joia solitària en un món que tendeix amb massa força cap a la vulgaritat expressiva.

Els detalls del món

Biel Mesquida

Empúries

Barcelona, 2005. 256 pàgines