El frenesí creatiu

Un matí de l'hivern del 1982 Francis Montesinos observa des de la finestra de l'hotel George V de París, situat molt a prop dels Camps Elisis, una cua llarguíssima de models per a un càsting del fotògraf Helmut Newton. El fotògraf alemany és l'encarregat de plasmar la imatge de la pròxima col.lecció. El seu retrat del dissenyador valencià fixa aquest moment de comunió entre el creador i l'univers efímer i fantasmagòric de la moda. Ara, tot just, Francis Montesinos compleix quaranta anys en el món de la moda. "Quan vaig començar", recorda Montesinos, "ho vaig fer d'una manera espontània, si vols, com una cosa que vaig anar descobrint a poc a poc, d'una manera intuïtiva". Montesinos estudià a l'Escola d'Arts i Oficis situada al barri del Carme, molt a prop de la botiga familiar de persianes que, amb el temps, va esdevenir el seu primer santuari, Montesinos Bis. "Vaig transformar l'antic comerç dels pares en una botiga d'allò que en diríem "moderna", on venia una mica de tot, coses per a la casa, objectes de decoració, i un poquet de moda". El barri del Carme viu, llavors, els seus temps daurats de bohèmia, com una mena de barri llatí, casolà i menestral, on confraternitzen petits comerços amb espais com Capsa 13, Casa Vella, més tard, Christopher Lee, i botigues com Un, dos, tres i El Huevo de Oro. Cineastes polifacètics, com Rafa Gassent, projecten el seu cel.luloide independent i a la Galeria Val i 30 Vicente García Cervera difon el pop crític de l'Equip Crònica. "Hi havia", assenyala Francis Montesinos, "un moment d'ebullició a la ciutat, de ganes de fer coses des de diferents plataformes".

"la modea sense transgressió és mol avorrida"

"La meua relació amb la indústria de la moda està plena de desacords"

"De vegades un petit detall et serveix de fil d'inici per a una col.lecció"

La botiga de Montesinos, ara ja transformada en boutique de moda, a la plaça de Sant Jaume, es converteix en una referència per a la gent que passa per València. "Nacho Duato", recorda Montesinos, "em comentava que sa mare li deia: 'Hem d'anar a una botiga que hi ha al barri del Carme on els homes van maquillats i porten guants". Francis Montesinos acabava de fer els seus primers viatges a Londres, que viu l'impacte de l'estètica glam i temps de confusions sexuals, i la botiga Biba, que ha creat la dissenyadora Barbara Hulanicki, exportava una barreja de glamour, decadència i estètica posthippie. "Volíem respirar", diu Montesinos, "el mateix aire de llibertat que es respirava fora, encara que això no sempre era una cosa fàcil". Entre aquests territoris de llibertat que assenyalaran profundament la seua vida hi ha l'illa d'Eivissa, un viatge iniciàtic per a molts valencians que comença al port de València. "Hi havia el descobriment de l'illa com a paisatge i, després, el descobriment d'una altra manera de viure, d'experiència personal". "He reflexionat més d'una vegada sobre allò que ha estat Eivissa per a mi i, si hi ha una paraula, aquesta és la de llibertat". De l'illa eixirà la recerca i la investigació en les seues arrels mediterrànies, que es manifestarà, posteriorment, en moltes de les col.leccions. Una barreja de folklore i costura que acabarà constituint un dels seus senyals d'identitat. "No puc sostraure'm a moltes de les imatges", diu Montesinos, "que han forjat la meua memòria, des de les processons que passaven per davant de casa fins a les festes del carrer, el paisatge de l'horta, el mar, etc.; tot això, per descomptat m'ha influït i s'ha projectat en la roba en unes formes determinades, en la utilització del color, en l'elecció de materials, etc".

"La moda és una cosa de bojos"

Montesinos Bis es transforma en punt de trobada per a joves aspirants a models, creadors i debutants de tota mena, antigues modistes del barri que col?laboren en les "extravagàncies" del jove dissenyador. Un espai bulliciós i heterogeni entre l'antiga botiga tradicional i la cultura hippie. "Per a mi", recorda Montesinos, "va significar l'entrada en contacte amb un món professional on hi havia els tallers de les pantaloneres, les camiseres, els sastres, tot un teixit artesanal que ha desaparegut en bona part". Montesinos es converteix, doncs, en una referència de la modernitat valenciana durant l'última etapa del franquisme i les desfilades a llocs com Casa Vella, el Teatre Talia o la discoteca Le Paradís en l'antic Palau dels Jardins d'Aiora convoquen a fans i curiosos. "La primera col.lecció de moda la vaig fer amb les teles que em va portar una amiga de l'Índia. En aquells primers anys anteposava la creativitat a la tècnica, un d'aquells pecats de joventut que s'acostuma a fer". El primer gran salt professional i creatiu el farà a Barcelona i les desfilades al Ritz, al Nou Olímpia o al Mercat del Born són celebrades per la crítica, que descobreix l'univers fantàstic del dissenyador valencià. Un frenesí creatiu que és rebut com una ventada d'aire fresc i heterodox en el panorama de la moda espanyola. Montesinos encara no ha posat en circulació els saragüells com a peça postmoderna que un Miguel Bosé exhibirà triomfalment per televisió ni els primers videoclips. "La moda sense transgressió" apunta Montesinos, "és molt avorrida, la creació sempre ha de comportar un punt de rebel.lia, de ruptura o d'insolència".

Al llarg d'aquests quaranta anys de trajectòria professional Francis Montesinos ha tingut diverses oportunitats de "reinventar-se". Les relacions amb la indústria, la col.laboració amb Tycesa, l'empresa dels pantalons Lois, li deixaran un regust bastant amarg. "Probablement, si jo haguera tingut una empresa tèxtil familiar", assenyala, "com Adolfo Domínguez, hauria estat diferent. La meua relació amb el món de la industria podríem dir que és una successió de desacords". Durant la dècada dels vuitanta el nom de Montesinos encapçalarà una primera divisió del disseny espanyol que aposta per un made in Spain seguint l'exemple del reeixit made in Italy. La desfilada a les plaça de bous de Las Ventas de Madrid l'any 1985 assenyala una fita en la moda espanyola. "Vam fer fora la moda d'aquell cercle elitista i tancat de les passarel.les i la vam projectar com un gran espectacle popular". El dissenyador ha procurat sempre no perdre aquest contacte popular. "A mi m'encanta que la meua roba la porten personatges famosos, però en gaudisc quan descobrisc un xaval amb una camisa o una samarreta meua, perquè sé que, per a ell, això forma part d'una actitud, d'un estil de vida".

Quan repassa tots aquests anys cosits d'èxits i, també, de fracassos, valora una professió que li ha permés realitzar el seus somnis i fantasies, coincidir amb gent que li ha ensenyat i li ha descobert nous horitzons. "La moda", diu Montesinos, "és una cosa de bojos. El ritme mateix amb les col.leccions ja és una cosa esquizofrènica". Sobre el procés de creació pensa el mateix. "De vegades un petit detall et serveix de fil d'inici per a una col.lecció, una imatge que descobreixes en un llibre o en una pel.lícula. Al principi tot és bastant caòtic, després es transforma en un frenesí creatiu que has d'anar canalitzant, ordenant". Continua professant les seues veneracions particulars pels mestres Balenciaga i Yves Saint-Laurent, però reconeix: "Com a espectador cada vegada m'avorrisc més en les desfilades".

A punt d'acabar l'entrevista Francis Montesinos afig els últims detalls a un encàrrec per a la dona d'un magnat rus de la Costa del Sol, un conjunt enlluernador de color roig que haguera fet exclamar un wop! d'admiració a una Ann-Margret en Viva Las Vegas.