El salt de La Gossa Sorda

Més d'una dècada llarga després de la seua fundació, el 1999, La Gossa Sorda, la multitudinària banda nascuda a Pego, s'ha posat a la butxaca milers de fidels arreu del domini lingüístic i ha generat una legió de grups que segueixen l'estel de hard-core, ska, folk rock i reggae deixat per ells i per l'altre tòtem del mestissatge musical valencià, Obrint Pas. Moment de fer un pas més: sota el guiatge d'una discogràfica valenciana amb implantació estatal, Maldito Records, busquen ampliar el radi d'acció amb un nou disc, el quart, L'últim heretge, inspirat en la figura del mestre Gaietà Ripoll, la darrera víctima de la Inquisició espanyola el 1826.

Els assaltem a Oliva, enmig d'un dels assajos per a la gira del disc. Després d'actuar a la Sala Apolo de Barcelona, dissabte dia 19 presenten el disc a Pego, en un concert amb Delinqüentes com a teloners de luxe. En el soterrani d'un antic saló recreatiu, abandonat i polsegós, però més espaiós que el seu local habitual, La Gossa Sorda posa a punt el directe devastador i incendiari que els ha fet tan populars sota la supervisió de Jaume Faraig, productor del disc i tècnic de so. Treballen, bàsicament, la cadència del concert, la conjugació dels moments més festius i climàtics amb els episodis d'assossec relatiu. Engalzar onze músics no és una tasca fàcil. Però el mecanisme està greixat pels anys de concerts, cada vegada davant auditoris més amplis. El cantant i líder de la banda, Josep Nadal, i el baixista Jordi Martí, incorporat a La Gossa Sorda durant la gira de Saó (2008), ens parlen en una pausa del nou disc i del creixement com a grup.

"L'orella comença a acostumar-se a unes altres llengües que no siguen castellà o anglés"

El canvi de segell, de fet, respon a això. "En la mesura que el grup va avant necessitem algú amb infraestructura. [Maldito Records] És una empresa gran, amb molt de potencial, i a més és gent d'ací, amb oficines a València. Nosaltres tenim el circuit dels Països Catalans totalment cobert i l'altre, l'estatal, és el que ens interessa ara", confessa obertament Nadal. És un moment propici: bandes com Betagarri i els mateixos Obrint Pas ?o el que és el mateix: les llengües perifèriques? "estan arribant al circuit estatal. Llavors hem d'apostar per això, consolidant el que ja tenim i, fins i tot, mirant cap a altres indrets d'Europa". "L'orella comença a acostumar-se a unes altres llengües que no siguen castellà o anglés. És un bon moment", afig Martí.

Això no afecta el seu perfil combatiu. "Potser no siga casualitat que la darrera víctima de la Inquisició haja estat ací, en aquest País Valencià tan conservador i ultracatòlic. Ens semblava interessant recordar-ho i donar veu també a la part dels mestres, el conflicte que hi ha amb l'educació per aquesta manera de pensar tan retrògrada i carca", al.leguen. Un crit de revolta que estenen a uns altres aspectes de l'actualitat, com ara la corrupció, el consumisme i les conseqüències de la crisi econòmica. "S'ha passat de l'escola franquista a l'educació a través de la televisió, una cosa terrible", conclouen. Continguts densos alleugerits per descàrregues d'humor dosificades: "Gràcies a Déu, m'he fet ateu", diu un dels versos. "Nosaltres també som un poc així, amb un toc de mala llet idiosincràtic. Tractem de ser honestos amb les lletres, fidels a nosaltres", argumenten.

El gir 'metal'

Sinceritat a prova de tabús: al disc hi ha un tema, Babaloco, que aporta una imatge gens idealitzada de Barcelona adornada amb ironia per les veus de les cantants de Soul Atac, que també col.laboren en un altre tall. En aquella ciutat, la seguretat d'un local "on podríem estar sonant perfectament" no va deixar entrar els músics de La Gossa Sorda perquè no donaven "el perfil". "Això et fa reflexionar", asseguren. I en una clau més relaxada, es pregunten per la dificultat de traslladar al directe els cors femenins del disc: "Serà tot un handicap, encara no ho tenim resolt", diuen entre rialles.

Una altra curiositat: la primera intenció era titular el disc amb la cèlebre frase de Jaume I "Vergonya, cavallers, vergonya!". Els veterans Al Tall s'hi avançaren. Aleshores, La Gossa Sorda va demanar la seua col.laboració en el tema Cavallers. La frase, finalment, hi apareix. Una posada en comú amb una banda mítica, que "escoltàvem a casa quan érem menuts". Això i que Al Tall diguera que havia estat "un honor", els ha omplit de goig. Musicalment, en L'últim heretge estan totes les senyes d'identitat estilística de la banda, però hi ha més protagonisme de la distorsió. El so s'ha endurit. "No és una cosa planificada, és un gir que ha nascut. Aquesta vegada hem tingut menys autocensura. I contribueix que hi ha entrat gent nova", diu Nadal en referència al mateix Jordi Martí, "músics d'una tradició més metal, però no era una concepció prèvia".

La Gossa Sorda no neguen haver-se convertit en un referent. Però això també té inconvenients: l'octubre passat, un article de Nadal al seu bloc va remoure els fonaments del nacionalisme sobiranista en plantejar que el moviment havia de valencianitzar-se si volia sobreviure. "Crec que aquella polèmica va ser positiva. Si ho vaig dir és perquè ho tenia parlat amb molta gent. De vegades la imatge que es té a Catalunya del País Valencià està més distorsionada que a l'inrevés. I no podem amagar la nostra opinió pel fet de ser referents", sentencia Nadal.

Fugim a terrenys més agradosos. Tot i ser una icona de l'eclosió del rock amb dolçaina, La Gossa Sorda simpatitza amb la diversificació estilística de l'escena musical al País Valencià. "És una passada", resumeix Martí, "el fet que la música en valencià s'òbriga a contextos diferents al de l'ska amb dolçaina per a nosaltres és una gran notícia. Demostra que la nostra llengua és capaç d'entrar en terrenys diversos". "A voltes se'ns ha atacat per la preponderància de l'escena ska", recorda Nadal, "però nosaltres fem el que ens agrada i hem apostat per compartir escenari amb gent de tots els estils. A més, tinc un bar i faig un programa de ràdio i hi pose música de tota mena. És una cosa per la qual aposte des que tinc catorze anys".