Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El corredor mediterrani. Tres coses que pot ser no s’han dit encara

La travessia pels nodes urbans de la infraestructura, el respecte al valor natural i rural dels espais i les connexions amb les xarxes regionals i locals estan pendents

Un tren de alta velocidad en Valencia.
Un tren de alta velocidad en Valencia.jordi vicent

Què podem dir del Corredor Mediterrani que no s’haja dit ja? S’ha advertit per activa i per passiva que és la infraestructura que els valencians del segle XXI necessitem i que abans que ningú vàrem reivindicar fa 100 anys. Hem dit que sense ell, el nostre territori restarà fora del principi de connectivitat, un vector fonamental del desenvolupament econòmic europeu. Hem indicat que, com està emparat en el Reglament 1315 de la UE (2013), és d’obligatori compliment per a l’estat espanyol amb el 2030 com data límit. Hem combatut els continuats retards del Ministeri de Foment. Hem posat damunt la taula informes, documents i dades objectives sobre la repercussió de la infraestructura en els teixits econòmics i territorials valencians. Hem fet vindre a València el coordinador europeu del corredor per a que poguera veure in situ l’estat de la infraestructura i hem aconseguit celebrar ací una sessió del Fòrum Europeu del Corredor, que per primera vegada en la seua trajectòria eixia de Brussel·les. I sempre, amb la versió més reivindicativa, hem mantinguts oberts, des de la moderació i el trellat, els canals tècnics de reunió i comunicació amb els responsables de la infraestructura a Madrid.

Más información
El Corredor Ferroviario del Mediterráneo
El Corredor Mediterráneo de tren busca presupuesto y calendario

Dit això, crec que encara hi ha tres coses en les què no hem insistit de manera suficient. En primer lloc, el tractament específic de la travessia del Corredor Mediterrani pels nodes urbans. El present és ja un present de ciutats. Sense ciutats amb bones solucions per al pas de l’obra públics pel seu espai urbà no hi haurà corredor eficaç. No por excusar-se l’Administració central en que les operacions ferroviàries internes són qüestió municipal o autonòmica. Això pot ser es donava en el segle passat. Hui, són també responsabilitat estatal, començant per València i Alacant i seguint per Castelló, a més de Barcelona o Múrcia. Els nodes urbans han de constituir una de les carpetes que el ministre ha de tenir oberta sempre al seu despatx en la prestatgeria d’afers referits al Corredor Mediterrani.

En segon lloc, tenim una oportunitat fantàstica de mostrar que les infraestructures poden ser compatibles amb una protecció decidida dels espais de valor natural i rural. En el cas valencià, densament poblat i amb una tradició agrícola d’ús del sòl, la situació de 2010 no és la mateixa que la de hui. Lleis que ens hem donat tots els valencians —i que entraran en vigor properament—, atorguen al paisatge i al sòl un valor que hem de saber transmetre als nostres fills i néts. Tots haurem de fer l’esforç de posar damunt la taula els recursos materials i tècnics necessaris per reduir al mínim els impactes ambientals de l'obra. El progrés de la tecnologia en els darrers anys i el deute històric que l’Estat manté amb els valencians i valencianes ens permeten demanar-ho amb confiança.

I, per últim, hauríem d’entendre que el Corredor Mediterrani no pot ser una infraestructura aïllada, una mena de túnel amb una entrada i una eixida. Sóc conscient que el corredor no està complet —i que encara tardarà temps a estar-ho!—, però les institucions tenim l’obligació de preveure el següent pas: dissenyar les connexions del Corredor amb les xarxes regionals i locals. Justament per a que qualsevol valencià i valenciana puga sentir com a pròpia aquesta infraestructura. El Corredor Mediterrani no pot passar per totes les ciutats i pobles del país, però sí podem dissenyar —de manera conjunta amb l’Estat—, una agenda territorial de connexions de comarques i poblacions. Persones i mercaderies haurien de tenir, quan estiga complet el corredor, un full de ruta, unes connexions clares i eficaces per a que els seus beneficis s’estenguen a tot el nostre territori.

Són tres línies de treball que, sense abandonar la reivindicació d’una obra tan necessària com endarrerida, han de conformar també el futur del nostre esforç i més en un dia com hui.

Josep Vicent Boira és secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana.

Normas

Más información

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS