‘Estor’

El dia de Tots Sants el vaig passar a la mar. L’aigua seguia molt calenta i la gent prenia el bany, felicitant-se de la seua bona sort. L’home viu la immediatesa i és feliç quan pot gaudir d’un dia assolellat, acompanyat per la família. La radiació solar era tan intensa que calia protegir-se amb cremes antisolars i amb ulleres de sol. Per sobre meu passaven els estols d’ocells migradors cap a terres del sud, en perfecta formació, en una escena una mica surrealista. Les aus indicaven que era moment de buscar terres més calentes i, tanmateix, les temperatures de tot el mes d’octubre ho desmentien. Un dels mesos més xafogosos des que es tenen registre. En tornar a casa vaig engegar la televisió i va aparèixer una periodista entrevistant banyistes de la platja de la Concha, a Sant Sebastià, on s’havia registrat un altre màxim històric. La periodista, micròfon a la mà i amb un gran somriure, preguntava què els semblava tot, i la gent estava encantada. Tan sols un dels entrevistats va dir que tot allò era anormal i va alertar que s’havia creat una nova estació, continuació de l’estiu, que calia anomenar veroño (síntesi de verano i otoño). La televisió va informar de les altes temperatures, però en cap moment les va identificar com a possibles i inquietants manifestacions del canvi climàtic (CC). Entre la dreta espanyola encara perdura l’opinió del “cosí de Rajoy” i el negacionisme és molt present, des de la indiferència fins als que veuen els defensors del CC com uns radicals, uns dogmàtics que professen una nova religió. Diaris com l’ABC i La Razón són obertament negacionistes, amb columnistes tan lamentables com Ramón Pérez Maura o Cristina López Schlichting, mentre que El Mundo adopta una postura pròxima a la indiferència. D’altra banda, en els mitjans progressistes el CC també és poc tractat, hi ha una mena de cansament. Això ho advertia Antxon Olabe, en un article publicat en aquest diari fa uns pocs dies: “la reflexió sobre les greus conseqüències de la crisi climàtica gairebé no ha interessat, fins ara, a filòsofs, sociòlegs, politòlegs, historiadors, educadors, antropòlegs, pensadors del món de la cultura, teòrics del dret, escriptors, cineastes, poetes, etc.”. Sembla que els intel·lectuals estan molt ocupats debatent altres temes, que els pareixen molt més transcendents que el CC. I, tanmateix, la realitat ho desmenteix: alguna cosa està canviant ràpidament en el nostre clima i tindrà conseqüències molt greus i catastròfiques. Mentrestant, aprofitem el veroño, aquest i els que vindran. Allò que en català es diria l’estor. I carpe diem.