Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Recomanem

Assaig

Els senyors del boom

Gemma Garcia

Saldonar

Barcelona, 2014

126 pàgines.

Hi ha qui diu que les lletres catalanes actuals estan parcialment orfes de literatura de no-ficció de qualitat. Dic parcialment de manera conscient. N’hi ha, és clar, però potser en falta més. Últimament, gràcies als déus, arriben novetats potents en aquest sentit. És el cas d’Els senyors del boom, de la periodista Gemma Garcia, que recull, amb un estil de prosa transparent i un mètode periodístic impecable, els casos més flagrants que va produir la bombolla immobiliària al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Exemples, tots, de connivència entre el poder econòmic i el polític per al benefici d’uns quants al preu de tots. Periodisme d’investigació, sí, però com diu David Bassas en el pròleg recordant Ramon Barnils, “és que n’hi ha cap altre?”. Imprescindible.

Afers, núm. 78

Editorial Afers

Catarroja, 2014

292 pàgines.

Revista

És cèlebre la sentència científica que diu que la matèria ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Amb l’arqueologia passa el mateix. Sempre està en procés de canvi, d’adaptació a nous temps i tècniques. L’últim número de la revista Afers, “L’arqueologia del món modern i contemporani”, ho ha volgut deixar clar. En aquest número s’exposen diversos treballs que, com comenten Queralt Solé i Òscar Jané en el text introductori, trenquen la visió clàssica de l’arqueologia, la que la considera “simplement necessària per a excavar i aportar coneixement de períodes en què no es té documentació escrita”. Huit articles, doncs, que naixen amb aquest desig trencador, que abracen llocs i períodes tan diferents com la ciutat de Barcelona, les fosses comunes de la Guerra Civil o la Carlina, les restes de la Primera Guerra Mundial a Alsàcia o les de la ramaderia d’alta muntanya.

La desconnexió valenciana

Toni Mollà

PUV

València, 2014

215 pàgines.

Assaig

En èpoques de platós a vessar d’opinadors bocamolls professionalitzats en la sentència fàcil, són d’agrair les paraules reposades dels ben informats. Toni Mollà acaba de presentar La desconnexió valenciana, un recull d’articles publicats en premsa des del 1995 fins al 2014 en què fa un diagnòstic personal i volgudament honest sobre la res publica valenciana i les seues contingències. N’hi ha moltes, per descomptat. Tantes com desconnexions. Des de la corrupció en marxa triomfal fins a les infraestructures frustrades o un urbanisme poc amant de la raó, passant per la no menys frustrada oposició, i un valencianisme tan perplex com el país que vol canviar. Més enllà, un parell de fragments rescatats del llibre col·lectiu Nosaltres, exvalencians, que són tota una declaració d’intencions. No és poca cosa.

Néstor Mont

3

Mésdemil.

Benaguasil, 2014.

Disc

El cantautor valencià Néstor Mont va perfilant a poc a poc la seua carrera en solitari, al marge de col·laboracions (Carraixet o Carles Dénia) i d’altres projectes grupals (com Mi bolsillo junto al mar, amb Joansa Maravilla d’Aljub i Mar Aranda de L’Ham de Foc, o la banda Cendraires). I ho fa amb una aposta que conjuga, amb naturalitat i fluïdesa, el folk tradicional, alguns ritmes reggae, el pop càlid de tradició mediterrània i la cançó d’autor. La pulsació identitària de rigor també hi és ben present, amb el seu homenatge particular a Vicent Andrés Estellés (“Burjassot”) i el vernís de renovació que imprimeix a la Muixeranga (“La Nova Muixeranga”). Només uns textos massa obvis pel que fa a la denúncia social i política (una de les grans assignatures pendents de la nostra escena, cal reconéixer-ho) gargotegen el seu ortodox i acadèmic expedient, encara en via de cisellar un perfil més pronunciat, que el faça despuntar per sobre de la concorreguda competència. El 30 d’octubre, per cert, presenta el disc a l’Auditori Alfons Roig de la Facultat de Belles Arts de València (UPV).