Comerç i cultura

Una galeria d’art no és un centre cultural, és un establiment comercial. N’hi ha que són això, una botiga que ofereix productes i, si no funcionen a la primera, es canvien i cor per a un altre! D’aquestes n’hi ha moltes a Barcelona, fins i tot algunes amb noms emblemàtics. Però n’hi ha d’altres, poques, que saben combinar el negoci amb crear cultura al marge de pretendre pidolar subvencions per la feina que fan.

En el món dels antiquaris també passa el mateix. Artur Ramon, A/34 i Palau Antiguitats, que tant formen part d’un grup com de l’altre, cerquen l’excel·lència en les seves activitats. L’entrada és sempre gratuïta, només cal fer l’esforç de trucar al timbre, mirar i aprehendre. I en esmentar aquests tres noms, també cal recordar de forma obligada el malaguanyat jove Manuel Barbié, desaparegut ara farà tres anys, i les exposicions memorables que va organitzar a les seves diverses galeries.

Artur Ramon té una llarga tradició com a antiquari, iniciada pel besavi de la saga a Sitges, a l’ombra de Miquel Utrillo i el multimilionari Charles Deering al palau de Maricel. A part de les exposicions regulars que organitza a l’establiment del carrer de la Palla, Ramon sempre té penjada una part del nodrit i ben triat fons permanent de la galeria. Pel que fa al dibuix, hi sobresurten les obres de Rodin, Fortuny, Martí Alsina, Mir, Gosé, Barradas, Gleizes, Palazuelo, Barceló o Dominica Sánchez, de qui acaba de presentar l’obra més recent.

El retrat d’Artur Ramon avi, fet per Jaume Pla, és un dels caps que forma part de la col·lecció d’aiguaforts, litografies, puntes seques, xilografies i burins que exposa Palau Antiguitats en homenatge a un dels gravadors catalans més destacats del segle XX, una exposició no venal feta en col·laboració amb l’Associació d’Amics de Jaume Pla.

Palau Antiguitats, situat rere la Casa Fuster, s’ha especialitzat amb gravat i té un web exemplar on hi ha penjades totes les exposicions temàtiques que ha organitzat. L’actual revisió de Pla (Rubí, 1914 - Barcelona, 1995) és una bona panoràmica a la gran tasca d’aquest artista en el camp de la calcografia. S’hi inclouen alguns dels gravats que va fer amb artistes com Josep Obiols, Josep Granyer, Enric Cristòfor Ricart, Francesc Domingo, Josep de Togores, Pau Roig, Emili Grau Sala, Francesc d’Assís Galí, Joaquim Sunyer, Ramon Calsina, Josep Mompou o Ángel Ferrant, en l’aventura de les edicions de La Rosa Vera, començada el 1949 amb el suport del promotor dels renovadors Salons d’Octubre: Víctor M. d’Imbert. A part, hi ha els gravats propis, d’una gran nitidesa, que són el millor de la seva obra, juntament amb les magnífiques edicions il·lustrades també per ell mateix, impulsades per Cela, amb textos de Joan Fuster o Miguel Delibes que celebren les terres de l’Ebre o de Castella i que són una delícia.

D’altra banda, Palau Antiguitats ha coproduït una bonica i completa exposició amb la galeria A/34, dirigida sempre amb gran encert per Paco Rebés en col·laboració amb María, Ángeles i Roberto Schjaer. Marcs i gravats és un recull calcogràfic, des del Renaixement fins a l’actualitat, que s’acompanya d’un element sovint imprescindible: el marc, tractat aquí com una peça important i ben documentada. És una bona lliçó magistral d’un tema i de l’altre. El recorregut cronològic dels marcs de l’A/34 també es remunta al Renaixement, però es queda en l’Art Déco per mantenir el bon to i l’elegància. Exemplars de Dürer, Rembrandt, Canaletto, José de Ribera, Carracci, Goya, Fortuny, Corot o Manet dialoguen amb els d’Odilon Redon, Guitérrez Solana, Xavier Nogués, Gargallo, Matisse, Giacometti, Miró, Chillida, Picasso o Man Ray, sense oblidar l’exquisida sèrie de Luis Marsans inspirada en À la recherche du temps perdu de Proust, en un refinat gabinet de col·leccionista, situat a peu pla al carrer d’Aribau, en el qual tot sembla casual però només ho és en aparença perquè és fruit d’una primmirada posada en escena.