The Blue Dolphins i el seu pop transoceànic

Alfonso G. Ródenas va nàixer a Casas Ibáñez (Albacete), però des de l’adolescència va forjar la seua carrera musical a València. Fa més d’una dècada que es va establir a Califòrnia, com a reputat enginyer de so. De fet, en el seu currículum figuren dos premis Grammy (el 2009 i el 2010) per la seua faena en dos àlbums consecutius dels mexicans Los Tigres del Norte. Però ell sempre s’ha considerat músic, en el sentit més ampli de la paraula. De fet, va formar part del grup Vitamina Vil a la darreria dels 80, abans d’entrar a treballar als estudis Tabalet d’Alboraia. Fa un parell d’anys va formar The Blue Dolphins a Los Angeles amb la seua dona, Victoria C. Scott. I aquest 2014 els ha servit per a editar (i rodar pels escenaris nostres) el lluminós i joiós segon àlbum del seu encara breu trajecte, un Come On! que seria una peça valuosa si les ràdio fórmules encara tingueren cap sentit i no es dedicaren a oferir relleu en forma d’oldies i hits de velles glòries, coberts de pols.

“Jo crec que les bandes no haurien de pensar tant en el que fan o no fan altres bandes, sinó només en el que els abelleix, d’una manera natural i sense complexos, sense pensar en qui pot ser més hip, més cool o més autèntic”, ens confessa Ródenas sobre el tarannà obertament comercial i sense impostures del pop assolellat i gens pretensiós que practiquen The Blue Dolphins. “També és cert que la majoria de grups miren d’emular els seus ídols i imitar allò que els agrada, tot i que després hi ha qui ho fa de manera subconscient i uns altres copiant sense embuts”, ens diu. Sobre la seua classificació com a banda o els seus referents, ja no ho té tan clar: “Crec que no som prou hip per a la crítica i el públic indie, però tampoc no ens identifiquem amb la vacuïtat mainstream, i potser és en aqueixa franja on pot residir el nostre èxit”, ens diu un músic que ens mostra un ventall tan ampli de fílies que tampoc no és fàcil situar els seus referents: “Ens agraden coses molt diferents, des de The Police o The Clash fins a Oasis, Radiohead o Kula Shaker, passant per The Brand New Heavies o Incognito: Amèrica és Amèrica, però la música amb majúscules s’ha escrit al Regne Unit. Ells ho fan tot millor”. Així doncs, el tòpic de les assolellades platges de Califòrnia (on viuen) com a font d’inspiració se’ns en va en orris pel desguàs.

En tot cas, però, per a l’enginyer manxec criat a València (de fet, se’l pot localitzar encara en Internet protagonitzant dos programes semblants fa anys, en què conta la seua experiència des de Los Angeles: tant a Castellano-manchegos por el mundo com a Valencians pel món), The Blue Dolphins no és un projecte paral·lel per a passar el temps i oxigenar-se entre encàrrec i encàrrec: “No, a dir veritat, el projecte m’apassiona i m’il·lusiona moltíssim, i en aquest últim any l’he prioritzat per damunt de les tasques d’enginyeria sonora, i cal dir també que va ser Victoria (Scott) qui em va obligar a fer les paus amb mi mateix i involucrar-me en un projecte com aquest, que crec pot arribar a un ventall d’oients ben ampli”.

Ara mateix tornen cap a Califòrnia, però aquest estiu han estat fent rodar les seues cançons amb l’ajuda de músics locals (Luis Martínez i Jorge Álvarez, d’Euro-Trash Girl, i Alberto Cebrián, company seu ja als temps de Vitamina Vil) per algunes sales de concerts valencianes: “L’experiència ha sigut fantàstica, en els dos formats, l’elèctric i l’acústic, i ens han servit com a banc de proves per al que serà el llançament del disc als EUA aquesta tardor (amb una banda de músics americans) i per a la gira que tenim pensada per a la primavera de l’any que ve, una altra vegada a Espanya”. Sobre com es veu València des de la distància, ens diu que tot i “no estar-ne molt pendent per raons de temps i de preferències”, li agrada veure gent amb la qual ja treballava abans d’anar-se’n, com Senior i El Cor Brutal o Euro-Trash Girl, que “toquen a un gran nivell”, els primers “consagrats en la seua esfera” i els segons que “triomfarien a qualsevol altre lloc del món, perquè són una gran banda”.