el convidat

Un idil·li entre dos edificis

Barcekholm, el ‘mapping’ que uneix Barcelona i Estocolm

Jaumet i Sofia narren la història d’amor entre Barcelona i Estocolm.
Jaumet i Sofia narren la història d’amor entre Barcelona i Estocolm.Nueve Ojos

La Sofia és ella, la princesa sueca amb grans trenes rosses, representada a la façana de la seu del Ministeri d’Afers Exteriors d’Estocolm. El Jaumet és ell, barceloní amb barretina, el personatge que dóna vida a l’Ajuntament de Barcelona. És la història d’amor que relata un mapping que es projectarà cada nit —i a hores diferents— sobre la façana del consistori durant les Festes de la Mercè. Barcekholm 3D és el resultat de la producció conjunta entre Barcelona i Estocolm en la qual han treballat 12 il·lustradors —sis de cada ciutat— en un espectacle de projeccions que ha realitzat l’estudi Nueve Ojos de Barcelona. Estocolm és la ciutat convidada aquest any a les Festes de la Mercè. La capital catalana ja ho va ser al Festival de Cultura d’Estocolm a mitjan mes d’agost. Allà, la protagonista del mappingera la Sofia. A Barcelona li toca el torn al Jaumet. I si la parella ja es va trobar amb motiu de la festa d’Estocolm, ara es retroben a Barcelona.

La col·laboració entre les dues ciutats té força a veure amb la tirada del director del festival suec, Claes Karlsoon, cap a les Festes de la Mercè. El Festival de Cultura d’Estocolm és jove, la primera edició va ser el 2006, i el seu objectiu principal és aprofitar els dies més llargs de l’any per omplir els carrers d’espectacles i expressions artístiques. Per aquest motiu la capital sueca mira cap a Barcelona. I altres circumstàncies també hi van ajudar, com ara el fet que l’Arvfurstens Palats, l’edifici que ocupa el Ministeri d’Afers Exteriors a la capital sueca, guardi una gran semblança amb el de la Casa Gran de l’Ajuntament de Barcelona. Les dues façanes són d’estil neoclàssic, encara que la del consistori barceloní, en realitat, és la segona de la institució, ja que la primera va ser l’entrada gòtica, al carrer de la Ciutat, de final del segle XIV.

“Una de les particularitats del mapping és que narra una història, els personatges parlen. No es tracta només de l’espectacle de les projeccions, la imatge i la música”, explica Mariona Omedes, de l’estudi Nueve Ojos, on enllesteixen els detalls de la projecció.

Sis dels il·lustradors que han donat vida a la història són d’Estocolm —Pia Koskela, Stina Wirsén, Sara Lundberg, Elisabet Ericson, Elin Svensson i Klas Fahlén— i els altres sis són de Barcelona: Roser Capdevila, Ed Carosian, Luci Gutiérrez, Martín Tognola, Sonia Pulido i Pep Boatella.

De quina manera ens veiem, quins arquetips hi ha entre el nord i el sud, els caràcters, els costums. Aquestes qüestions són les que es van desgranant al mapping, juntament amb les imatges més icòniques de les dues ciutats. La Rambla de Barcelona, densa, bulliciosa, contrasta amb un tranquil parc d’Estocolm; un semàfor en vermell que és ignorat per força gent —a la capital catalana— davant d’un escrupolós respecte per les normes, a la capital sueca. Imagineu una situació: s’espatlla un ascensor una bona estona. Què fan les persones tancades a l’ascensor de Barcelona? “A poc a poc parlen i es van fent amics. I si l’aturada és molt llarga, es fan íntims i queden per dinar”, explica el narrador de la projecció. I què passa en la mateixa situació a Estocolm? No res, els tancats aguanten, estoics, l’aturada sense creuar-se cap paraula. Música pop sueca davant de rumba catalana.

Després de missatgets per Whatsapp entre els dos, arriba la trobada amorosa de la parella. Ella, més pudorosa, indecisa, al principi no s’avé al petó que insinua Jaumet: “Demà, demà”, l’intenta dissuadir. Ell és tot ganes.

La col·laboració entre les dues ciutats va més enllà del mapping. La capital sueca aportarà espectacles de carrer amb més de 50 artistes en circ, dansa i música. Un dels més destacats és el combinat de circ d’Angela Wand i el català Guillem Albà al Castell de Montjuïc.

Archivado En:

Te puede interesar

Lo más visto en...

Top 50