Una lletra oberta al món

Diu el dissenyador gràfic i creador d’alfabets Andreu Balius “que mai no havia estat tan fàcil mostrar la nostra feina” a propòsit dels nous paisatges professionals i comunicatius que s’han obert gràcies a Internet i a les xarxes. El cap de setmana passat la ciutat de València es transformava en la capital de la tipografia i en el punt de trobada de dissenyadors, historiadors i investigadors de l’expressió gràfica. El Congrés Internacional de Tipografia arribava a la sisena edició i a deu anys d’existència assenyalat per un temps de reflexió i balanç. “Des de la primera edició del Congrés, el nostre objectiu fou que esdevingués un fòrum de trobada i reflexió per a totes les persones que compartien interessos i inquietuds pel que fa a la tipografia”, diu Raquel Pelta, historiadora del disseny, fundadora i directora del Congrés. “Em sembla que hem fet una tasca, al meu parer fonamental, de donar a conèixer les investigacions sobre tipografies dutes a terme a Espanya, cosa que abans no existia, i això ha estat possible gràcies al Congrés”, assenyala la directora.

Enguany la celebració del Congrés ha estat emmarcada per la figura del dissenyador gràfic i tipògraf argentí Rubén Fontana, un dels noms referencials d’aquesta disciplina, tant pel que fa a la investigació com a la seua pedagogia, a l’Amèrica llatina. “Les diferents convocatòries", apunta Raquel Pelta, "han servit per acostar als dissenyadors i als tipògrafs espanyols les grans figures internacionals, com ara Gerard Unger, Herman Zapf, James Mosley, Claude Mediavilla, Akira Kobayashi i d’altres”. “Podríem dir que el Congrés Internacional de Tipografia ha servit de nexe d’unió d’iniciatives tipogràfiques que estaven disperses, a més de plataforma de difusió i projecció de professionals i investigadors de la tipografia”. I afig: “I també, és clar, d’espai de reflexió i punt de trobada per conèixer el passat, però, a més, per projectar el futur”.

“A la darreria dels vuitanta i el començament dels noranta el panorama tipogràfic a casa nostra era un veritable desert”, comenta el dissenyador Andreu Balius. Pioner de l’ensenyament tipogràfic i promotor de diferents projectes tipogràfics (TypeRepublic), ha participat aquests dies en les jornades de comunicació del Congrés. “A mi m’interessa la tipografia per la seva, podríem dir, «insignificança». És quelcom de petit, i gran, a la vegada, però amb un gran potencial comunicatiu”, indica Balius. “La lletra —o el tipus— no deixa de ser l’element fonamental de la comunicació escrita”, diu el dissenyador. “La tipografia com a especialitat continua sent una àrea desconeguda per al gran públic”, segons Raquel Pelta. “Però gràcies a la invenció de l’ordinador personal, i després d’Internet, el públic s’hi ha familiaritzat, fins i tot en coneix unes quantes pel nom i les ha acabat incorporant a la seva vida quotidiana”, observa Raquel Pelta.

“És cert que a Internet hi ha molt ‘soroll’, però la possibilitat de donar a conèixer mai no havia estat tan democràtica com ara” per a Andreu Balius. “Ha permès", continua, "que els dissenyadors de tipografia puguem tenir un control de tot el procés. Des de la idea, l’execució de tot el projecte, fins a la possibilitat de donar-lo a conèixer a través de les xarxes i distribuir-lo per mitjà de la nostra pròpia botiga en línia”. Per a Raquel Pelta “Internet i les xarxes socials han possibilitat noves plataformes de difusió que han trencat les barreres que abans imposava la cultura oficial del disseny”. Assenyala també com a novetat “el sorgiment de nous líders d’opinió, tot i que, de vegades, amb opinions poc fonamentades”. Per contra, i en el capítol negatiu, pensa “que també s’han incrementat les possibilitats de còpia i plagi i la competència dels no professionals”.

“El disseny gràfic gràcies a Internet està passant de ser un fenomen molt local a un fenomen global”, diu Jordi Embodas. Dissenyador gràfic especialitzat en el disseny editorial i en tipografia, ha participat en el Congrés entre els dissenyadors emergents. “Pots treballar amb un fotògraf de Berlín o un il·lustrador d’Austràlia des de Barcelona i presentar-ho a un client de Londres, per exemple”. Com altres dissenyadors, va començar pel disseny gràfic i més tard va fer el salt a la creació d’alfabets. “En un moment determinat en vaig tenir necessitat i vaig llançar-me a dissenyar els tipus”. Per a Jordi Embodas “cada cop més, la frontera entre disseny i art és més fina. Es continuarà necessitant disseny gràfic, i tant en la tecnologia com en les noves tendències hi haurà noves branques, que interconnectaran disciplines, vídeo, àudio, gràfic, etc”.

“Les lletres i les paraules sempre estan al servei d’un context cultural”, diu Damià Rotger. Aquest dissenyador menorquí ha estat també un dels convidats del Congrés en la secció destinada als creadors emergents. “Hem de ser fidels a unes normes que s’han sedimentat en el decurs de la història a través d’un procés natural d’humanització”, apunta Rotger sobre la creació tipogràfica. “M’agrada el disseny de la tipografia configurada al servei d’un concepte, funció, context cultural o experiment”, diu Rotger. “Intent que cada nova tipografia sigui diferent de l’anterior per poder descobrir nous referents, nous coneixements i aprendre nous contextos culturals i històrics. En tant que éssers humans, estem condicionats per unes formes que no podem eliminar, perquè estan encunyades i adherides a la nostra consciència cultural”, reflexiona Rotger.

“La meva inspiració ve de molts llocs: de la investigació històrica, dels viatges i la retolació espontània del carrer, gustos personals”, comenta Andreu Balius a propòsit de la gènesi creativa. “No és el mateix dissenyar una tipografia per a un diari que la tipografia que hagi d’anunciar un perfum, o que hagi de servir per compondre la marca d’un cotxe utilitari. La tipografia, com a eina per a la comunicació, cobreix una funció social: facilitar la comunicació i les relacions humanes a través del text”. I remarca el seu protagonisme en aquests moments. “En un entorn social, de relacions humanes, de diàleg multicultural, la tipografia és clau per facilitar la comunicació i la cohesió. La tipografia és, de fet, l’eina que permet la visibilitat d’una llengua, que, a la vegada, és vehicle de la cultura”.

“Cada cop hi ha més dissenyadors que són conscients que cal crear tipografies que faciliten el diàleg entre cultures o ‘entre civilitzacions’, si prenem l’expressió del crític i teòric Edward Said”, assenyala la directora del Congrés, Raquel Pelta, amb vista als reptes futurs. “Això impulsa a hores d’ara el desenvolupament de tipus multilingües i el sorgiment d’àmplies famílies tipogràfiques que inclouen les escriptures més utilitzades al món”. I anota, de cara al futur: “Tot això obliga els dissenyadors a enfrontar-se a qüestions derivades de la necessitat de convivència entre llengües diferents i a la problemàtica que suposa el fet de tractar-les al mateix nivell, cosa que fins ara molts pocs s’havien plantejat”.

Per a Andreu Balius “el dissenyador ha de saber donar respostes a noves necessitats i, per tant, ha de saber pensar i saber ‘fer pensar’. Ja no es tracta solament de solucionar problemes, sinó també de pensar a crear sistemes capaços de donar respostes”. “El gran repte del disseny és potenciar un creixement cultural”, reflexiona Damià Rotger. I conclou: “La creació tipogràfica ens ha de lligar i relacionar a altres aprenentatges i coneixements., hem de fer tipografies que ens obrin al món i als altres. No podem viure tancats dins l’espai d’una tipografia".