“El model de TV-3 està acabat”

Des de mitjan mes d’abril, el director i productor de cinema Raimon Masllorens (Barcelona, 1965), responsable de pel·lícules com El Greco i Sin ti, i de programes de televisió d’èxit a TV-3, com Opera en texans i El foraster, presideix l’entitat Productors Audiovisuals Federats (PROA).

Pregunta. Quin és el principal repte a què s’enfronta la patronal que presideix?

Resposta. Són molts. PROA no es troba en el seu millor moment, perquè vivim una mena de desintegració del sector. Lluitarem per unificar-lo i fer-lo fort en un moment en què conflueixen dues crisis importants: l’econòmica, en la qual els nostres clients, sobretot les televisions públiques i privades, viuen una baixada d’ingressos brutals, en què els seus anunciants deixen de pagar i d’invertir; i l’altra, la del canvi d’hàbits i consum de productes, de models de negoci i de distribució. El futur és incert, estem en un punt de no retorn, però des de PROA s’ha de buscar el marc perquè les empreses del sector trobin la via de finançament per als seus projectes.

P. Un altre dels seus objectius és posar fi a les retallades als pressupostos de producció independent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

R. El 2011, la Corporació va invertir 19,5 milions d’euros en la coproducció independent de pel·lícules, TV movies, documentals i animació. El 2013, s’hi van destinar només 5,7 milions.

P. Per la crisi econòmica?

R. Per l’incompliment de la llei que marca que les televisions públiques han de destinar el 6% i les privades el 5% dels seus ingressos a la producció independent. Però la Corporació aplica el 6% només als seus ingressos per publicitat i vendes, mentre que no comptabilitza les aportacions o subvencions de l’administració, i això faria que passés dels 5,7 milions anuals a 16 o 17.

P. I què pot fer-hi PROA?

R. Hem plantejat el cas al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que, tot i donar-nos la raó, no ho ha fet de forma convincent, de manera que ens reunirem amb Televisió de Catalunya per pactar una solució, que passaria per signar un conveni que beneficiés totes ldues parts. En cas contrari, ho denunciarem. A més, la setmana passada, després de no arribar a un acord amb els treballadors, el president de la Corporació va dir que caldria tocar els milions que van als productors. Des del 2010 ens han menyspreat. Som la baula més feble, tot i que les productores independents proporcionem els programes de més èxit de la graella de TV-3. Estem al límit, perquè hem rebaixat a la meitat el nostre benefici industrial. Si es retalla un euro més, deixarem de fer programes o de fer-los amb la qualitat necessària. Hi som a la vora.

P. TV-3 és cara perquè externalitza moltes de les produccions?

R. No anem en contra de ningú, però a Catalunya som 10.000 persones les que treballem en aquest sector, al qual TVC destina en total uns 30 milions d’euros, mentre que per als seus 2.000 treballadors en gasta 115. I cal recordar que, entre els acords fundacionals de TVC, hi ha ser el motor, o un dels motors, de la indústria audiovisual. Salvar la televisió pública no només és salvar el lloc de treball.

P. Què caldria canviar?

R. Si TV-3 es posés en marxa ara no es faria igual. S’ha de canviar el model, perquè està acabat. Fa 30 anys el model era fantàstic, però ara necessita una sacsejada, pensar quines són les prioritats i pensar més en el ciutadà. Cal partir de zero, refer el model d’empresa, tal com hem hagut de fer tots nosaltres amb les nostres empreses, més de 100 productores que han hagut de canviar per seguir endavant. Ells ho veuen, però tenen esclavituds i dificultats perquè els problemes es barregen amb la política.

P. A més, el govern de Rajoy vol rebaixar els canals de la TDT de la Corporació?

“Si es retalla un euro més, deixarem

R. Fa un any, la decisió unilateral de la Corporació de reduir a només un canal el 33 i K3 va ser un drama, i es va parlar molt poc del tema. Els canals donaven molta feina a la producció independent, eren un banc de proves molt important, i es va fer sense comptar amb nosaltres. Crec que si hi torna a haver una retallada caldria seure a parlar.

P. Però el sector audiovisual apareix com a estratègic, amb gairebé 2.000 empreses catalanes i 2.500 milions de facturació el 2012.

R. Fa un parell de mesos ens vam reunir amb el president Artur Mas, i des de PROA li vam comunicar que estàvem en un moment molt complicat. Després d’assegurar que per al seu govern l’audiovisual era absolutament estratègic, ens va proposar de treballar en unes propostes concretes amb el Departament de Presidència.

P. Hi participen la Corporació i el Departament de Cultura?

R. No, però hi seran quan hi hagin de ser.

P. La taxa a les operadores d’Internet és una d’aquestes propostes?

R. Sí, va partir de PROA i està a punt d’entrar en vigor.

P. Serà la solució?

R. És una part de la solució, però si només queda com una aportació de la Generalitat, serà un cavall bo però coix. També s’ha de reordenar i canviar el model de la televisió pública, que hi hagi un mecanisme que reculli aquesta aportació de la taxa. Suma-hi el canvi de model i la nova taxa.

P. Les operadores s’hi segueixen oposant frontalment?

R. S’està parlant amb elles perquè es mentalitzin que és una cosa bona, en el mateix sentit que ho ha d’acabar veient TV-3.

P. Com pot afectar la independència de Catalunya al sector?

R. És aviat per aventurar què pot passar. Hi ha països com Alemanya, amb 80 o 100 milions de persones, o Dinamarca, amb només sis milions, que tenen un model fantàstic. No depèn tant del volum del país, sinó que els governants es creguin que el sector és estratègic. I nosaltres ho som, perquè cada euro que es destina a la producció s’acaba multiplicat per deu. Som rendibles perquè el nostre treball és estratègic i creem riquesa.

P. Superar la crisi passa per la internacionalització?

R. Aquí no hi ha mercat per a tanta creació. PROA, des de fa anys, gestiona Catalan Films, que està portant les produccions a més mercats. En l’últim festival de Canes hi han estat presents 75 empreses catalanes, per tal de trobar-hi coproduccions i vendre els seus productes al mercat internacional. La cultura catalana és de mirar enfora.

P. Hi haurà quarta temporada d’Òpera en texans?

R. No, es va presentar a TV-3, però no la va voler. Estem centrats en els 30 capítols de la història de l’òpera que preparem per a TVE, presentats per Ramon Gener.

P. En un moment de sofisticació, sembla que triomfen programes senzills com El Foraster.

R. No és senzill encara que ho sembli. És un gran encert, pel to, el presentador i el director.