Torna el pare del ‘happening’

En algun moment de la nostra vida, tots hem escombrat i fregat el terra, netejat els vidres o bé tret la pols que s’acumula sobre els mobles. No obstant això, molt pocs han reflexionat sobre aquestes accions quotidianes com ho va fer el nord-americà Allan Kaprow (1927-2006). En una visita a Barcelona el 1995, convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va representar Clean, un happening en el qual dues persones netejaven el pati, impol·lut, mentre dues més feien el mateix al hall d’aquest centre cultural, tots connectats per radiotransmissors. En acabar, Kaprow va explicar que “netejar és només desplaçar la brutícia d’una part a una altra”. Quina depressió. Clean és una de les accions que tant li agradava crear a l’artista, la vigència de la qual reivindica l’exposició Allan Kaprow. Altres maneres, de la Fundació Tàpies de Barcelona.

De la pintura, al collage i els environments —instal·lacions d’objectes que conviden els espectadors a participar— i als happenings, com el primer que va crear el 1959, 18 Happenings in 6 Parts: un art nou que trenca amb la rigidesa de la idea de modernitat que s’acosta a la vida, als actes senzills que constitueixen el nostre dia a dia, com passava a Clean. Perquè Kaprow és el pare del happening. Segons la comissària, Soledad Gutiérrez : “Una complexa coreografia en què s’intercalen activitats quotidianes amb accions artístiques”. 18 Happenings es podrà veure a la fundació barcelonina a càrrec de 26 joves estudiants de l’Escola HEAD de Ginebra. És un dels treballs que es mostren en aquesta no-exposició. Com Birds (1964), després del seu acostament al moviment feminista, o Self Service (1966), que parla de les pràctiques col·laboratives i la possibilitat de crear xarxes de treball. “Una peça fallida, però s’intentarà veure si les noves tecnologies la fan possible”, explica Gutiérrez.

Una de les propostes més interessants és Fluids (1967) en la qual les recluses de la presó de dones de Wad-Ras aixecaran al pati de la presó un mur de gel, que s’anirà fonent a poc a poc. Per Gutiérrez, una mostra de la capacitat de transformació no només del material, sinó també de l’ésser humà. I així, fins a vuit treballs i experiments pedagògics que “reinventaran” artistes o col·lectius a partir de les instruccions del mateix Kaprow, a mesura que es desenvolupa l’exposició.

De fet, a la Tàpies, el que es pot veure i consultar és el material necessari per a les obres creades per Kaprow i que en permet la “recreació”. Però les performances i happenings es realitzen majoritàriament a fora. I és que el projecte es pregunta si actes temporals i no conservables com els happenings es poden mostrar en un museu. “No hem produït cap objecte”, explica Gutiérrez. Tampoc hi ha els originals, ni els espais en què es van realitzar. La Tàpies és, més que mai, un lloc de treball.