Recomanem

Narrativa

A Xavi Sarrià li costarà que deixen de veure’l com el cantant i no com l’escriptor. L’ombra d’Obrint Pas, ara que esgota els últims acords, és massa llarga. Amb llibres com Totes les cançons parlen de tu, però, aniran pesant cada vegada més les paraules, com les que descriuen València i aquell 1992 d’uns “joves, apassionats, ingenus”. Un llibre de barris, de locals a vessar de gents i ànsies, però sobretot de cançons, perquè cada cançó és una història i un record i això ho sabem tots, però hi ha qui ho escriu. Xavi Sarrià ho acaba de fer.

Revista

El mes de març és un dels que tradicionalment concentra més exaltació identitària en un país ja per si excitat nacionalment. La revista degana en valencià ho ha volgut aprofitar amb un quadern dedicat a la identitat valenciana, en un número que també conté una entrevista amb Teresa Forcades. Identitat valenciana, doncs, aquell magma indestriable que vaga sovint entre discursos simplistes i totalitzadors. No és poca cosa. Francesc Martínez, Vicent Flor, Ferran Archilés, Francesc Viadel i Anselm Badoque tracten de llançar una mica de llum a aquella pregunta ancestral i amb un historial etern de respostes: “Què som, els valencians?”.

Juvenil

Totes les transicions són traumàtiques. L’adolescència, evidentment, també. El llibre de Maria Jesús Bolta, Adéu família, ho retrata perfectament, i amb les il·lustracions impagables de Julia Cejas. Bolta, amb una llarga trajectòria en el món de la literatura infantil i juvenil, entre premis i obres, conta aquesta vegada la història de Carlota, una adolescent incompresa, com tots els adolescents, i la de Quim i Margarida, uns pares que es pregunten què se n’ha fet, d’aquella xiqueta perfecta, com fan tots els pares quan als seus fills els passa l’inevitable: créixer. Una novel·la intergeneracional, entre fills, pares i iaios, que parla de la convivència possible.