Rehabilitació: una eina imprescindible per al turisme interior

A l’estudi de Jaime Sanahuja, situat en un antic taller rehabilitat del barri de Russafa de València, esperen la posada en marxa de la rehabilitació de la biblioteca de l’Institut Cervantes de París. Un projecte “que vam guanyar per concurs i que a causa de la crisi s’ha endarrerit”, diu Sanahuja. Des que fa més de vint anys rehabilitaren una antiga ferreteria, un dels seus primers projectes en aquest camp, el taller de l’arquitecte castellonenc ha esdevingut un dels estudis capdavanters en aquest sector. Petits pobles de l’interior del Maestrat han vist com es creaven nous focus d’atracció a partir de la intervenció arquitectònica. “El que tractem de fer és donar una “vida nova” a edificis històrics d’interés patrimonial, però que han esdevingut obsolets pel que fa a l’ús”, assenyala Jaime Sanahuja. “La clau de tot projecte de rehabilitació rau a permetre que ‘l’edifici parle’, i per això, abans de començar-ne el disseny, cal sentir la història que s’amaga darrere de cada obra arquitectònica que cal reformar, i a partir d’ací comença un treball d’elaboració que es projectarà en aquest diàleg entre el passat de l’edifici i el present amb les necessitats corresponents”.

“La faena de rehabilitació sempre ha estat mirada amb una certa prevenció pels arquitectes”, comenta Sanahuja. “Pel cost que comporta, per la gran quantitat de legislació que acaba estrenyent la intervenció en el patrimoni, és més fàcil actuar fora dels nuclis històrics”. L’arquitecte assenyala les dificultats del moment actual. “Ara, paradoxalment, trobem que hi ha projectes dels empresaris del camp de l’hostaleria per a projectes de rehabilitació, però no hi ha recursos financers, perquè ens hem quedat sense bancs i, per tant, ens hem quedat sense finançament”.

La rehabilitació d’un antic molí de farina a la localitat de Sant Mateu del Maestrat transformat en un centre expositiu i gastronòmic és un dels pròxims projectes que espera a l’estudi d’arquitectura. “L’associació de cultura i turisme és una oferta cada vegada més atractiva, per contraposició amb el clàssic binomi de sol i platja, però que encara s’ha de desenvolupar”, diu Sanahuja. “Hem aconseguit un canvi espectacular pel que fa a la protecció del patrimoni en els últims trenta anys, no podem perdre aquesta espenta, i en moments de crisi cal saber respondre amb imaginació”. I conclou: “I no oblidem que la millor manera de conservar un edifici és utilitzar-lo”.