Records, música infantil i Súper 8

Érem tan feliços com semblava a les gravacions domèstiques fetes en Súper 8? És la família un entorn tan agradable i tendre com mostren aquests films, fets fonamentalment durant les vacances, aniversaris, batejos i festes? Aquestes gravacions domèstiques s’apropen a la realitat o són una farsa en la qual els protagonistes actuen i fingeixen com actors amateurs? Aquestes són algunes de les moltes preguntes a què respon Després de la generació feliç, un espectacle que avui acull el cicle Los Caprichos del Apolo.

Aquest espectacle, en el qual quatre músics –Spazfrika Ehd (bateria de Za!), Joan Colomo, Internet 2 i Sara Fontán– posaran en directe la banda sonora a un film de 60 minuts obtingut després que Miguel Ángel Blancas, guionista i cantant de Manos de Topo, hagi remuntat fragments de més de 100 films domèstics, busca respondre a les preguntes que s’ha fet mentre col·leccionava pel·lícules domèstiques adquirides als Encants. No era tot això una ficció de felicitat? No són les gravacions domèstiques una estafa que oculta la infelicitat que en realitat se sentia mentre et gravaven tallant el pastís d’aniversari? No val la pena capbussar-se en aquestes gravacions buscant els draps bruts?

Miguel Ángel fa anys que va començar a col·leccionar aquesta mena de gravacions que exposa a l'excel·lent web Your Lost Memories, muntada amb dues intencions: per una banda, retornar els films a les famílies que els protagonitzen –ja ho han fet a diverses famílies que s’han posat en contacte amb ells– i per una altra reutilitzar narrativament aquest material remuntat per aficionats i cineastes que han donat una nova vida i una altra lectura a imatges de vacances, excursions, aniversaris i bodes.

D’aquesta acumulació de pel·lícules ha nascut Després de la generació feliç, una pel·lícula de pel·lícules, una narració en què, mitjançant recursos gràfics, es caracteritza els personatges (colors i trames afegits en postproducció a les cares de pares, mares, fills, avis, etc.) per definir-los. Quant a la música, parteix d’una consideració similar, ja que, com recorda Blancas, “de petit a l’escola ens feien cantar cançons de Xesco Boix, un personatge aparentment feliç que, ves per on, es va acabar suïcidant. En aquest sentit hem volgut explorar què hi ha al darrere de la música infantil”.

Per ajudar a reforçar aquesta intenció, el protagonista del film que es veurà aquesta nit a l’Apolo és un cantant. En suma, remuntatge de pel·lícules domèstiques i música d’aparença infantil en directe per posar sobre la taula com d’enganyosos poden arribar a ser els nostres records. Per què érem una generació tan feliç com sembla als films de Súper 8?