“No som tan importants perquè Brussel·les no se’n pugui estar de nosaltres”

Jordi Vaquer (Barcelona, 1974) és director de l’Open Society Initiative for Europe, institució que vetlla pel compliment dels drets civils a Europa. Vaquer la dirigeix des de la seva creació. Analista internacional per a EL PAÍS, des de la seva posició observa amb perspectiva el procés que viu Catalunya.

Pregunta. L’any 2014 hi ha eleccions europees. És un any decisiu per a la UE?

Resposta. És important saber si l’euroescepticisme serà majoritari en algun país, i la participació. El resultat condicionarà sobretot l’estat d’ànim: uns diuen que pot ser el principi de la fi de la il·lusió del projecte europeu. Altres diuen que seran les eleccions on la gent s’adonarà que Europa és important.

P. I vostè què creu?

R. Sabrem si la crisi és el que defineix el futur d’Europa o si de la crisi en sortim amb una Unió més polititzada. Abans hi ha eleccions molt importants. Hongria determinarà si acaba en via autoritària. A les municipals de França i el Regne Unit sabrem si la societat bascula cap a la ultradreta. I les de Suècia, l’únic país escandinau que ha resistit al populisme antieuropeu, fins fa poc.

P. Hi ha risc que la gran dreta europea es contamini del populisme i la xenofòbia?

R. Passen diverses coses: es normalitzen discursos que abans estaven fora del sistema. Així, els partits que se’n veuen directament afectats van cap a aquestes posicions, i discursos que abans eren raonables passen a ser extremistes, com per exemple la cobertura sanitària universal. I l’esquerra, o s’hi confronta o intenta no quedar tan tolerant, com ha passat a França. Té molt a veure amb el desencant amb les elits. A l’Europa d’aquests moments qui té més èxits a l’hora de capturar el desencant és el populisme xenòfob.

P. I amb els maldecaps que té Europa, el cas català hi té espai?

R. No crec que hi hagi una gran sintonia dels caps d’Estat amb el que està passant a Catalunya. En un altre nivell de debat es veu la qüestió catalana com una derivada molt secundària de la crisi de legitimitat democràtica a Europa. I després hi ha les persones; aquí les simpaties van per barris.

P. El Consell Europeu s’hi pronunciarà?

R. El missatge és que aquest conflicte s’ha de resoldre en la legalitat espanyola. El Govern espanyol diu que això vol dir que la consulta no es pot fer. Jo ho interpreto més com que demanda que es dialogui i se solucioni. Els Estats, davant la creació d’un altre Estat, són actors conservadors.</CS>

P. Mas diu que Europa no pot deixar perdre Catalunya. És així?

R. Interpretar que perquè tu siguis europeista això serà recíproc... No som tan importants perquè Brussel·les no se’n pugui estar de nosaltres. Se n’està de Suïssa, que és al mig de la UE i té una economia més gran.

P. Creu que hi haurà consulta? Europa la facilitarà?

R. Europa mirarà de prop el que passi però no la facilitarà. Si es fa i hi ha una participació gran, per molt que sigui il·legal, no podran dir que no ha existit.

P. Què li sembla una possible candidatura unitària catalana a Brussel·les?

R. Plantejar les eleccions europees en clau nacional sempre és un error. Ja és prou frustrant que no es diferenciïn els grups polítics: els d’ERC acabaran als Verds, Unió amb el PP i CDC al grup liberal. Posa que quatre dels 54 escons espanyols vénen d’una llista unitària: tampoc seria una gran cosa.

P. Ens hem convertit en una Europa de creditors i deutors?

R. Hi ha molts nivells de fractura: creditors i deutors, democràcies més assentades i menys... També hi ha divisió entre les elits i la gent. Hi ha una gran desconfiança cap a la política, que a Brussel·les s’agreuja perquè Brussel·les és només polític i no identitari.

P. També afectaran les retallades. A Catalunya ens hem carregat l’Estat del benestar?

R. No es pot llegir només en clau local. El que és important a Catalunya és que hi ha diversos debats sobre la taula: el sobiranista, els repartiments dels costos de la crisi i la qualitat democràtica. Cap dels tres pot esperar.

P. Creu que el 2014 notarem la sortida de la crisi?

R. Hi ha hagut una millora substancial el 2013: la sensació que no tot se’n va en orris. I la gran notícia és que no hi ha un sol diputat autonòmic d’extrema dreta a tot Espanya. És sorprenent.

P. Amb la crisi han sorgit moviments com el 15-M o la PAH.

R. Són reaccions que han construït capital social. A Espanya hi ha un divorci gravíssim amb els mecanismes de la democràcia, però hi ha elements de resistència de la societat. Això dóna un dibuix de la societat que és encoratjador.