Recomanem

Poesia

Com altres autors de la desigual col·lecció “Mil poetes i un País”, Xavier Vidal (Xàtiva, 1961) és un poeta que va començar a forjar-se en la Xarxa. I per a la presentació física, aporta una edició acurada, amb pròleg de Toni Martínez i il·lustracions de Laia Vidal, i un contingut heterogeni, travessat d’un alé combatiu que és més valuós i personal quan fa ús de les vivències pròpies (A recer de ma mare, La gloriosa classe mitjana) que en la diatriba desbocada i previsible. Cal ressaltar també els bonics apunts de lirisme en estat pur (La font adormida, Matí d’hivern).

Assaig

Probablement, l’epígraf “assaig” no acaba de definir exactament el darrer llibre del sociòleg i cantautor Rafael Xambó (Algemesí, 1954). En l’obra hi ha una mena de dietari, molt centrat en la seua etapa docent a Glasgow, però també un llibre de memòries, com els fragments d’una novel·la que mai no arribà a ser. I reflexions sobre la música o la política, cançons, poemes i moltes citacions de capçalera, que configuren una proposta estranya però edificant, amb una prosa sòlida i llegidora que no defuig els moments de lirisme o d’una commovedora evocació vital.

Poesia

Tot i que els darrers anys ha anat deixant petjades poètiques en la Xarxa, el castellonenc Josep Porcar, un dels millors poetes de la seua generació, no publicava llibres des del llunyà Els estius (Brosquil, 2008). Llambreig recull poemes escrits en aquest interval que configuren un volum divers formalment i temàtica, però amb el nexe d’unió d’una mirada angoixada i aspra sobre la realitat, amb referències contínues al “jo” que contempla desolat la solsida. Neguit ètic i estètic conduït formalment amb una gestió precisa dels ritmes poètics i un maneig del llenguatge ben poderós.