Valldosera ‘exposa’ a la Miró

El Nadal passat, el pati de la Fundació Miró s’ha omplert de suro, ha acollit la reproducció d’una base de l’Antàrtida i fins i tot ha resistit a un Mercedes estavellat contra la vella olivera que el presideix. Aquest any la realització de la Nadala de la Fundació, que des de fa sis anys pren la forma d’una instal·lació, ha estat confiada a Eulàlia Valldosera (Vilafranca, 1963), artista coneguda pel seu compromís feminista i social.

Valldosera, que des de fa anys incorpora a la seva obra objectes quotidians rebutjats per la societat de l’opulència, ha desplegat, entre les refinades línies del pati dissenyat per Sert, unes vint parades de les més humils que va trobar a la plaça Reial de Barcelona i als mercats de Sant Andreu, Cornellà i altres llocs de l’extraradi barceloní. Són les paradetes clandestines, que es col·loquen als marges dels mercats, perseguides per urbans i policies i menyspreats pels ambulants professionals. Cada paradeta representa un personatge real que obté les garrofes dels objectes trobats a les escombraries. Tots menys un, un home de Granollers que ven plantes recol·lectades a la natura, com ara romaní, llorer i camamilla silvestre. És un conjunt realment atractiu, mentre que els altres només transmeten somnis trencats, desventura i angoixa. Abans d’adquirir-los l’artista els va fotografiar, de manera que a la Fundació va poder recol·locar tots els objectes exactament de la mateixa manera. “He utilitzat els diners que la Fundació Miró destina a la producció d’una nova obra per comprar aquestes paradetes. És l’acte de caritat del burgès de tota la vida i, alhora, una forma de qüestionar el flux econòmic actual”, indica Valldosera, que amb aquest “projecte testimonial, que es proposa assenyalar una situació per intentar mobilitzar”, sens dubte ha alegrat el Nadal a unes quantes famílies.

La instal·lació, batejada Economia de l’atzar diví, es pot visitar fins al 12 de gener, i el públic pot dur un objecte amb l’única condició de fer-ne abans una foto amb el telèfon que haurà de penjar en una de les xarxes socials, vinculades amb el projecte. Resulta xocant veure joguines trencades, sabates velles, pots de crema a mitges, roba usada i fins i tot peces difícilment identificables, en una institució que té com a missió conservar objectes bells i valuosos. I encara ho és més veure com els visitants els miren interessats i trien amb atenció el que es volen endur. “Els objectes tenen el valor que els vols donar. Per a aquest Nadal he volgut regalar aquesta vivència, m’he permès no crear, sinó transformar-me en una mena de gestor d’experiència. A més, més enllà del tòpic, és cert: també en la misèria hi ha agraïment i somriures”, conclou Valldosera, que amb aquesta instal·lació també ret homenatge als assemblages de Joan Miró.