Van Morrison torna a Barcelona

El Festival del Mil·lenni va néixer gairebé per casualitat, com un esdeveniment únic per celebrar el nou mil·lenni. Quinze anys després s’ha consolidat com una de les propostes indispensables de l’hivern barceloní. Aquest cop, per celebrar la quinzena edició, oferirà més de 30 concerts disseminats a les sales més representatives de la ciutat i cobrint pràcticament tots els estils, del pop al flamenc, de la cançó melòdica al jazz.

El certamen s’iniciarà dilluns amb un concert del crooner alternatiu Mark Lanegan a la sala Barts, i es prolongarà fins al 23 de maig. En total es van presentar 30 concerts, però en paraules del seu director, Martín Pérez, “encara en queden quatre o cinc per concretar”.

En la programació d’aquesta edició destaquen alguns noms històrics, com Nana Mouskouri (21 de febrer) o Paloma San Basilio (29 de desembre), que s’acomiadaran definitivament del seu públic al Palau de la Música. Al contrari, d'altres també històrics, com Van Morrison (21 de desembre) o Adamo (30 de gener), lluny de retirar-se, presentaran el seu nou disc, i mentre que Ute Lemper cantarà Pablo Neruda (7 de febrer). Carlos Núñez, fidel a la seva cita, tancarà al Palau la seva gira internacional de 112 concerts (30 de desembre). A la llista hi ha també les dues veus masculines més importants del flamenc actual: Miguel Poveda, que recorrerà els seus 25 anys de carrera al Liceu (6 de febrer), i José Mercé, que oferirà un homenatge a Carlos Gardel en companyia del tenor José Manuel Zapata (24 de març). També hi seran Tomatito, Rosana, Manel, Estrella Morente, Totó La Momposina, Beth, Rachid Taha, Goran Bregovic o Yan Tiersen.

Nana Mouskouri, Carlos Núñez, Manel i Miguel Poveda, altres propostes del festival

Com en totes les edicions anteriors, el festival no manté una línia estètica central que no sigui la diversificació total de la seva proposta, tot dirigint-se al màxim públic possible i centrant-se en la qualitat individual de cada esdeveniment. Aquest any el pressupost total ha estat de 1.850.000 euros (600.000 menys que l’any passat). Pérez insisteix en la queixa de fa unes setmanes en l’entrevista al Quadern: “Amb el 21% d’IVA i el 10% de la SGAE, no podem competir amb països que treballen 24 punts per sota. Caldria que el govern rectifiqués perquè, si no, no podrem aguantar molt més temps”.

La problemàtica de l’IVA no ha afectat el preu de les entrades, que aquest any ha disminuït una mica de mitjana: es poden trobar des de 14 euros i només en alguns casos (Adamo, Nana Mouskouri, Miguel Poveda) les més cares superen els 60 euros. “El 23% del pressupost són aportacions d’empreses privades, sense elles que no podríem viure. La Generalitat fa una aportació que es quantificarà en funció dels resultats i l’Ajuntament barceloní hi col·labora amb 7.000 euros. Abans no aportaven res i som molt conscients que tenen altres necessitats”, rebla Pérez.