Dret a saber

Aquest estiu parlava amb un amic a Cadaqués sobre l’eufòria independentista. En teníem seriosos dubtes, però aviat ens vam adonar que, en el fons, el que de veritat sentíem era enveja, perquè els independentistes tenen il·lusió, creuen en un futur i, més o menys, també en els polítics que suposadament ens han de dur a aquest nou horitzó. Sentíem enveja perquè ja no creiem en res de tot això. No creiem que cap partit ni cap polític de l’actual panorama ni ningú pugui posar remei a tot el que s’ha desbaratat i que probablement hem perdut per sempre.

Seria bo que poguéssim veure les coses d’una manera menys sentimental i més racional. Els independentistes estan convençuts que el primer pas per als seus objectius és la consulta. El dret a decidir. Decidir sí o no. D’acord. Però no seria millor reivindicar també el dret a saber? Abans de votar a favor o en contra, hem de saber. Saber, per exemple, quin model d’Estat volem, com seran la nostra hisenda, la seguretat social, la sanitat… Com quedarem a Europa i amb l’euro. Això de Catalunya com un nou Estat europeu no cola ni amb pega, i no s‘hi val a dir que la UE no pot prescindir de 7,5 milions d’europeus. Una mica de serietat, senyors.

Del senyor Mas no ens en podem refiar ni un pèl. Defensava el pacte fiscal i l’endemà es va aixecar independentista. És la dreta pura i dura, i les seves tisores van més lleugeres que les de Rajoy. Encara que reconec que cada cop que parlen els peperos m’entra un desig insuperable de proclamar la República catalana.

Qui tenim aquí, a banda de la gent del Generalitat? ERC sembla més republicana que d’esquerres i és còmplice silenciosa d’un Govern retallador i privatitzador. Del PSC més val no parlar, de moment, i del PP i Ciutadans no n’hem d’esperar res. D’ICV sabem que estan compromesos amb el dret a decidir, però poca cosa més.

Oriol Junqueras va dir que vol una pregunta clara, concisa i directa a la consulta. D’acord. Però senyors polítics a favor de la consulta: volem respostes clares, concises i directes sobre com serà l’endemà. Tenim dret a saber.