“Programar és més difícil. La gent té menys diners però està més informada”

Daniel Faidella, als 40 anys, és el propietari de la sala Razzmatazz de Barcelona, el complex de cinc sales que ara celebra el 13è aniversari. Malauradament, la xifra s’ha de celebrar com un número rodó perquè, com moltes sales de la ciutat, Razzmatazz ha perdut públic i programació de concerts. Malgrat tot, Faidella, que la dirigeix des del 2009, creu que el sector ha tocat fons.

P. Razzmatazzz és un negoci en perill?

R. No és un negoci en perill, però ja no és un bon negoci. Ha de tornar a ser Razzmatazz, però hi han moltes variables que ara no ho permeten.

P. Quines variables?

“Els artistes amb capacitat de crida són entre 40 i 45 euros l’entrada; pocs i cars”

R. Fonamentalment, que la gent no té diners per pagar el que costen les programacions dels clubs. I a més, tenim la llosa del 21% d’IVA. De cop i volta van pujar un 13% aquest impost i jo no tinc un marge de 13 punts per fer d’amortidor. Ara ve menys públic i el que ve gasta menys. De moment, resistim.

P. I creu que vindran?

R. Ho desitjo, ho espero i ho crec. Ara bé, ignoro quant trigaran. La meva sensació és que hem deixat de caure com a sala.

P. Quina part ha perdut més, els concerts o la discoteca?

R. Han caigut més els directes. Amb la discoteca tinc més marge per fer ofertes, ajustar preus... Els concerts han caigut molt i també les festes privades, les presentacions...

P. Abans s’omplia l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Després va ser el Sant Jordi, més tard la sala 1 de Razzmatazz: els artistes continuaran perdent capacitat de convocatòria?

R. Ha baixat el nombre d’artistes que poden omplir la sala 1 (2.200 persones). Diria que el Sant Jordi Club (més de 4.000 persones) és ara la sala 1, i la sala 1 és ara la 2 (900 persones). Els artistes amb capacitat de convocatòria són entre 40 i 45 euros l’entrada. Són pocs i costen molts diners, i el públic no en té. A més, hi ha molta oferta diària.

P. Llavors, programar és més complicat.

R. I tant, la gent, que té menys diners, per contra està més informada, en sap més i demana més. No la pots enganyar.

P. Razzmatazz com a sala de concerts ha baixat molt...

R. Em sap greu que ho digui, però ho he d’acceptar. És cert que la sala no està en boca de tothom com abans, però estem captant les noves generacions, a les quals hem adaptat l’oferta. Cal temps.

P. Tenir una promotora de concerts (Miles Away) hi ajuda o perjudica?

R. Hi ajuda, evidentment.

P. I la resta de promotors, que no tenen sala pròpia, no es molesten perquè amb promotora i sala vostès juguen amb avantatge?

R. No. Amb tots tinc bona relació. És cert que alguns no programen tant com abans, però això deu tenir raons com la crisi, o simplement que han trobat condicions millors. Res més. Si els cobrés el lloguer de Razzmatazz més car entendria el seu enuig, però no és el cas.

P. Com veu l’explotació de Barts per una altra promotora?

R. Sobre l’explotació actual poc he de dir, ja que el problema és precedent. És increïble que la SGAE, propietària de Barts, comprés la sala gràcies als diners que cobrava a les altres sales per fer concerts. És al·lucinant, una veritable competència deslleial. L’Ajuntament, un cop es va responsabilitzar de la sala, hauria d’haver fet un concurs obert i parlar amb tots els promotors.

P. El consistori diu que ho va fer i que va guanyar The Project.

R. Jo no me’n vaig assabentar. I molts companys de professió tampoc.

P. Parlem de la nit. La gent entra a la sala ja estimulada?

R. Cada vegada menys. Queden a casa i es prenen dues copes, però no fan botellón a la porta.

P. Quina importància té el públic estranger?

R. Cada vegada més gran. Ja deu representar un 25% de l’aforament. I a l’estiu aquest percentatge és superior. Si no fos pels turistes no podria obrir a l’estiu. Aquest juliol i agost he obert cada dia. Sense estrangers hauria estat impossible.

P. Va ser soci de Sinnamon, l’empresa gestora de Razzmatazz que va fer fallida deixant molts deutes i una imatge penosa. Quan tornà a l’empresa el 2009, ningú li va reclamar cap deute?

R. No, vaig marxar-ne el 2003 i en tornar vaig comprar l’empresa.

P. I com va millorar la imatge i la situació econòmica?

R. Com tots: reduint despeses, orientant millor la programació, que és el gran actiu de Razzmatazz, i millorant-ne l’explotació.