Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
POESIA

Retrat d’un poble

Edgar Lee Masters va compaginar la feina com a advocat amb l’activitat literària

Edgar Lee Masters, autor d’Antologia de Spoon River. Ampliar foto
Edgar Lee Masters, autor d’Antologia de Spoon River.

Edgar Lee Masters (1868-1950) va compaginar durant la primera meitat de la seva vida la feina com a advocat amb l’activitat literària, fins que a partir del 1920 es va dedicar exclusivament a aquesta. El nord-americà és autor d’una gran quantitat de llibres de diversos gèneres: assaig, poesia, novel·les i biografies, però si és conegut pel gran públic és gràcies a un original recull de textos que expliquen la vida en un poble del mitjà Oest dels Estats Units en un temps concret, a final del XIX. Els va començar a publicar en una revista literària durant el 1914 i l’any següent van sortir en forma de llibre, amb gran èxit de públic, cosa que va possibilitar una nova edició ampliada el 1916. Pel que fa al títol, Antologia de Spoon River, no s’ha d’entendre “antologia” en el sentit de selecció, sinó com una col·lecció acabada. En total són 243 poemes, a part d’un d’introductori, en cada un dels quals algú, mort, relata un episodi decisiu de la seva vida.

El mateix Masters els qualificava d’epitafis, però això no deixa de ser una metàfora; així com les làpides de personatges importants esmenten accions memorables de la seva vida, aquestes brevíssimes autobiografies d’uns vilatans de poca volada i escassa fortuna contenen la clau d’un conflicte que van protagonitzar quan eren entre nosaltres, o l’explicació que no van poder o saber donar dels seus actes, o una opinió pròpia que creuen fonamental; en definitiva, cadascun d’ells confegeix la imatge amb què vol ser recordat pels seus supervivents d’un petit lloc anomenat Spoon River.

Aquesta localitat és imaginària, però existeix realment un riu anomenat Spoon, a Illinois, que passa prop de Lewiston, un poblet on Masters va viure l’adolescència i la joventut i on va conèixer gent i anècdotes que li van servir de matèria primera per, més endavant, construir els seus personatges. També hi va influir, sens dubte, la seva dedicació al dret, que li permetia conèixer de primera mà molts litigis en què es barregen els interessos i els sentiments. Evocant els dies en què va escriure aquestes històries, diu que li venien al cap en qualsevol lloc, en moments perduts; en prenia notes que els caps de setmana desenvolupava, i el dilluns ho duia a la secretària, perquè ho passés en net.

De tan atzarosa mecànica de treball en resulta el retrat d’una comunitat. Cada personatge és portador d’un argument; a vegades, un reapareix en el relat d’un altre, de tal manera que es veu un mateix fet des de punts de vista contraposats. L’argument pot estar centrat en una ambició frustrada, un sentiment no correspost, una brega política, una inquietud religiosa, i sempre resultaria digne de ser desenvolupat en una narració. No són herois, i la felicitat no hi abunda; a mesura que desfilen, amb la seva càrrega d’odis, d’incomprensions i d’injustícies, hom pensa que Masters s’ha erigit en el seu advocat argumentant, en la seva defensa, que la vida els ha demanat massa, o els ha posat proves massa difícils.

La crítica va dir, encertadament, que es tracta d’escrits en prosa retallada, no pas versos; però també per a això se n’ha de saber, i Masters en sap, de compondre, amb una retòrica que combina el to col·loquial amb la solemnitat que requereix un discurs presumptament vingut des del més enllà. La present versió completa en català, que incorpora el text original, no és feina de quatre dies, i és especialment remarcable que l’ofereixi una petita editorial independent. De la traducció, a càrrec de Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger, n’hi ha prou de dir que, en aquest temps de traductors automàtics, destaca per haver sabut lligar la fidelitat amb la rara virtut de la naturalitat.