Kelin, al cap de 2.600 anys

La magrana s’usava per a donar color al vi i perfumar-lo i la corfa, seca, era una bona ferramenta per a adobar el cuir. Les fulles de la noguera tenyien els teixits de marró, la camamilla aclaria els cabells, i les roselles i el cascall eren potents analgèsics, sedants i espasmolítics. Els usos quotidians de plantes com aquestes en el món antic han estat constatats en les excavacions arqueològiques de ciutats d’època ibera, com ara Edeta (Llíria), Arse (Sagunt), Saiti (Xàtiva) i Ilici (Elx), o del jaciment de la Serreta d’Alcoi, arran de les troballes de restes de fusta, fruits, llavors i pol·len.

Diumenge que ve, 6 d’octubre, en el jaciment de Kelin (Caudete de las Fuentes), les propietats i els usos casolans de plantes com les esmentades seran el fil conductor de la visita dramatitzada a aquesta ciutat ibera datada entre el segle VII i l’any 75 abans de la nostra era, i que era capital d’un territori extens on ara se situa la comarca d’Utiel-Requena. De visites recreades se’n fan en molts llocs històrics, però només a Kelin i a la Bastida de les Alcusses (Moixent) els mateixos arqueòlegs, professors universitaris i becaris que han participat en les excavacions i en les investigacions són els que, un cap de setmana l’any, es muden amb robes inspirades en la iconografia de la ceràmica i l’escultura iberes i esdevenen personatges que expliquen al públic la vida quotidiana de l’època.

“Altres anys el guió s’ha centrat en els ritus funeraris, en els nupcials o en la verema i la producció del VI, per exemple”, diu Consuelo Mata, professora d’Arqueologia de la Universitat de València i directora del jaciment. Mata assumirà diumenge el paper de Betukine, dona de Tarbanikor, un ric matrimoni de comerciants. Els noms dels personatges, com els de la parella d’agricultors Belestar i Sosintaker, són reals i permeten als arqueòlegs fabular sobre la seua existència i la de tota una civilització.

Des del 2004, quan començaren les representacions dramatitzades al jaciment de Kelin, la població de Caudete de las Fuentes (amb 800 habitants) es duplica gràcies a aquesta iniciativa. En la visita del proper diumenge, que porta com a lema “Olors, colors i remeis”, a més de conéixer les restes arqueològiques i de tastar el vi de la terra, els visitants s’enduran com a record bossetes amb les herbes emprades pels ibers: til·la (relaxant), camamilla (antiinflamatòria i colorant), saüc (antitussigen i colorant del VI) o ginebre (per a problemes menstruals). Herbes que al cap de 2 600 anys encara s’usen per les propietats medicinals i domèstiques que tenen.

Kelin va ser destruïda i incendiada l’any 75 abans de la nostra era, com molts altres bastions ibers, possiblement arran de la guerra civil romana entre Sertori i Sil·la. Paradoxalment, la crema i l’abandonament posterior dels poblats han permés als arqueòlegs trobar soterrades i intactes moltes restes vegetals carbonitzades que ajuden a reconstruir l’univers vegetal de l’època. “Vam trobar una llavor de cascall en una de les cases de Kelin”, diu Mata. Les restes orgàniques i la representació iconogràfica revela que aquest narcòtic estava molt present entre els ibers pel seu aprofitament medicinal, simbòlic i màgic: hi ha nombroses imatges de dones relacionades amb aquesta planta, fet que reforça la teoria que les dones iberes gestionaven les drogues i que se’n feia un ús ritual en la guerra i en el trànsit a la mort. Per raons òbvies, diumenge no es repartiran ni roselles ni cascalls entre els visitants a Kelin.

Recreacions semblants a la de Caudete de las Fuentes es fan des del 2007, pel setembre, al jaciment de la Bastida de les Alcusses, a Moixent, a càrrec dels arqueòlegs i dels membres del Departament de Didàctica del Museu de Prehistòria de València, amb el suport de l’ajuntament d’aquesta localitat de la Costera. “Enguany ens han visitat vora 1 500 persones en la jornada de portes obertes”, afirma Jaime Vicens, un dels responsables de l’activitat. Com a Kelin, vora una quarantena d’investigadors, estudiants i becaris es disfressen d’ibers per mostrar al públic “les característiques del jaciment i en què consisteix la nostra recerca”. La línia argumental d’enguany ha estat els mites i les creences dels ibers, “basant-nos en els resultats de les excavacions, atés que trobàrem en la porta principal del poblat restes d’un ritual de les elits guerreres, amb armes, restes d’aliments i llavors”, explica Vives.

Una vegada l’any, els visitants envaeixen aquesta localitat de 4 700 habitants per conéixer la vida quotidiana d’una civilització perduda i del jaciment on es va trobar el famós Guerrer de Moixent, una de les iconografies, juntament amb la Dama d’Elx, més identificatives del món iber a les nostres terres.

Per ara, desconeguem exactament qui eren Betukine, Tarbanikor i la resta de personatges dels quals només en sabem el nom per les inscripcions en trossos de plom i ceràmiques, però la recreació fabulada de les seues vides permet als arqueòlegs continuar la seua tasca: després de l’excavació i la documentació, i de les faenes al laboratori i als museus, cal donar a conéixer els jaciments i promoure’n l’aprofitament social. La tasca desinteressada dels equips dirigits per Consuelo Mata i Jaime Vives a Kelin i a Moixent, a més de difondre la cultura ibèrica, ajuden a reviscolar l’economia local i a promoure el turisme cultural, tot i que siga un cap de setmana l’any. Hi ha veïns i empreses locals que hi participen, “però no és fàcil convéncer-los”, diu Mata. “Ens ha costat molt que s’hi involucren”, afig Vives. Una vegada més, la ciència va per davant marcant un camí al veïnat dels pobles d’interior per a recuperar, no sols la seua història, sinó també un futur sostenible.