Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Espurnes

La premsa en l’atzucac

Amb l’arribada de la crisi la primera cosa que ha desaparegut dels mitjans són els continguts científics i tecnològics

Logo del seminari 'La premsa i la ciència'.
Logo del seminari 'La premsa i la ciència'.

Durant la setmana passada es va celebrar en la UIMP, organitzat per la revista Mètode, el seminari titulat La premsa i la ciència. Hi van participar especialistes en la comunicació científica de l’àmbit acadèmic (com ara Hans Peter Peters, Susanna Priest i Dominique Brossard) i periodistes en actiu, de les principals revistes i mitjans de l’àrea espanyola, com ara La Vanguardia, El Mundo, Muy Interesante, Quercus, Investigación y Ciencia, Materia, etc. Amb el col·loqui es buscava trobar respostes a la crisi actual del periodisme i, en especial, a la premsa científica. Quin és el futur del periodisme científic? Hi ha lloc per a la ciència en els mitjans generalistes? Amb l’arribada de la crisi econòmica la primera cosa que ha desaparegut dels mitjans són els continguts científics i tecnològics. Els diaris han prescindit de bona part de la plantilla, i entre aquests han caigut quasi per complet els periodistes de la secció de ciència.

D’altra banda, les revistes amb contingut científic també han anat desapareixent dels quioscos (com ara NAT o Mundo Científico), i no hi ha hagut cap contrapartida vertaderament plausible. La revista electrònica Materia és potser la gran excepció: creada pels periodistes científics acomiadats del diari Público malda per ser rendible i per fer-se un lloc entre l’actualitat. Però és massa prompte per a saber si ho aconseguirà i, sobretot, si els periodistes que la fan en podran viure. Siga com siga, la sensació general que va impregnar el seminari va ser la d’incertesa: ningú no sap molt bé cap on va el periodisme, ni què cal fer amb el model actual comunicatiu.

Posar els continguts en obert? Luc Allemand, redactor en cap de La Recherche, es va mostrar contrari a regalar res i, fins i tot, va manifestar el seu escepticisme davant de les noves tecnologies. A parer seu, La Recherche té més de quaranta anys d’existència i sobreviurà a les modes, a l’odiós Twitter i a l’avorrit Facebook. Un periodista no pot fer bon periodisme, va suggerir, i passar el dia enganxat als Twitter i als blogs (a parer seu, una bona informació mai no estarà en un blog). En canvi, Dominique Brossard, de la Universitat de Wisconsin, va dir que menysprear les noves tecnologies és com anar a cavall podent anar amb cotxe, una absurditat que farà que inevitablement et quedes enrere i que, quan hi vulgues reaccionar, siga massa tard i estigues obsolet. Què cal fer, doncs? Quina és la millor estratègia per no extingir-se? La informació de qualitat tancada (Investigación y Ciencia, Quercus, La Recherche...) o bé la gratuïtat absoluta i apel·lar a la benevolència i la generositat dels lectors (Materia)?

És ben sabut que la gent no vol pagar res per Internet i que en temps de crisi es fa encara més dur trobar un mecenes. Però la informació de qualitat tan sols es pot fer des de la comprovació de les fonts, des del tractament informatiu acurat i reposat, i tot això és sinònim de temps i diners. El periodisme recorda cada vegada més la paradoxa de la Reina Roja d’Alícia al país de les meravelles: ha d’estar sempre corrent per a quedar-se on està. Però en algun moment haurà d’aturar-se i decidir què vol ser: o un mitjà generalista gratuït o un d’especialista de pagament. Perquè no es pot voler ser les dues coses i sobreviure a l’intent.