Què fa un quintet de vents amb una jota com aquesta?

“Tots ixen guanyant, tant la música contemporània com el cant d’estil”, assegura el trombonista Inda Bonet, membre del quintet valencià Spanish Brass Luur Metalls, quan li preguntem per l’aparent contradicció que hi ha entre una jota valenciana i la música que ells fan. Cal advertir que Jota improvisada és una de les nou peces de música tradicional que integren l’àlbum titulat Metalls d’Estil, en què col·laboren aquest quintet de vents radicat a Bétera (València), el cantaor Pep Gimeno Botifarra i Ramon Cardo, saxofonista, professor de conservatori i director de big band de jazz.

Bonet recorda l’esperit i les ganes innovadores de Spanish Brass com a justificació del projecte, i prefereix llevar les etiquetes a la música que han bolcat en l’últim disc. “Si no vols dir música contemporània, perquè igual espanta, pots dir-li fusió, música de cambra o com vulgues”, argumenta, “però allò important és que la gent l’escolte, en directe o en disc, i que desprès la jutge”. El trombonista explica que a ell i als seus companys els agrada la música tradicional valenciana i recorda que músics com Manuel de Falla ja ficaven juntes l’anomenada música culta i la veu d’una cantaora de flamenc per fer allò que en definitiva ha esdevingut música popular.

Suggereix també Bonet que la clau del resultat assolit rau en la tasca de composició i arranjaments efectuada per Ramon Cardo a partir d’una selecció del repertori del cantaor xativí. Spanish Brass Luur Metalls ha treballat prèviament en formats d’allò més dispars, com ara un quintet de metalls amb trio de jazz. Cardo subratlla que en el jazz s’han enderrocat molts tabús a l’hora de relacionar músiques distintes i que el camí de Metalls d’estil estava obert. De fet, ell mateix té darrere una experiència de big band de jazz amb el cantaor Josep Aparici Apa, que està enregistrada però no publicada. Si açò era factible, per què no amb un quintet de metalls?, pensaren els inquiets músics de Spanish Brass.

Per a Ramon Cardo, la música valenciana d’arrels és un poc més que familiar. “Jo vaig començant cantant això que canta Botifarra, quan era encara un xiquet”, recorda. Com a músic de jazz, una feina important en aquest projecte ha estat de caràcter harmònic, perquè les harmonies del repertori interpretat són molt bàsiques. “El que he fet, doncs”, explica, “ha estat enriquir-lo harmònicament, sense tocar la part solista”, resumeix. Però el repte principal ha estat treballar els diferents pals (per l’u, malaguenya, havanera, cançó de batre…) sense guitarres ni percussió, que són els instruments característics d’acompanyament en aquesta música, i adaptar-lo a un grup exclusivament de vents. Tanmateix, al final ha funcionat: “Són un quintet de luxe”, justifica referint-se a Spanish Brass.

Tant el quintet com el 'cantaor' són virtuosos, cadascú en la seua faceta

Tant el quintet com el cantaor són virtuosos, cadascú en la seua faceta. I el xativí Pep Gimeno està acostumat a treballar amb músics molt diferents, recorda Inda Bonet. En Metalls d’estil es troba amb un vestit fet a mida, o se’l nota còmode i no només canta, sinó que conta històries diverses al públic reunit en el Teatre Auditori de Catarroja, on es gravà el concert en directe el 2 de març. Dos dies després, es feren les sessions d’estudi per a completar l’enregistrament en directe. La calor del públic i la seua resposta tant a aqueixa música que cavalca entre el jazz, la tradició mediterrània i el metall contemporani, com els comentaris afegits de Botifarra, situen l’experiència en un terreny quasi inèdit que obri el pas a projectes fins i tot més aventurats. Un suggestiu aperitiu a l’estrena de la peça numero 100 que Spanish Brass Luur Metalls oferirà en l’imminent Festival d’Alzira.