Un pessic de vida

Quan s’entra al Mercat Central de València per la porta que encara amb la Llotja, el més probable és que la vista es fixe en la paradeta que flanqueja per l’esquerra el corredor central. Pomes, alls, encisams, tomaques o taronges exquisidament escollides combinen colors i tonalitats ordenadament i encisadora en els aparadors de Ros Fruites i Verdures. Amparo Alcolea cuida l’eclosió cromàtica i la frescor de la mostra hortofructícola per tal que el comprador no repare en cap altra cosa en entrar al monument comercial modernista i se’ls menge amb la vista. I ho aconsegueix.

“Tinc molt de color i la gent s’hi sol fixar quan ve a fer un reportatge”, confessa Amparo, que fa 38 anys que està en el Mercat. “Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires”, va escriure Estellés. Francesc Anyó el recita a la propietària de la parada i Amparo reconeix els primers versos del poema dedicat al pimentó torrat, perquè “els havia sentit”, encara que llegit no. Anyó li explica que dirà aquests versos públicament i amplificats per megafonia el dia 30 d’abril, allí, davant d’ella i de tothom que vulga sentir-los.

Serà un dels actes externs de la Fira del Llibre, concebut com una passejada poètica que mostrarà l’Estellés amant de la quotidianitat, com han destacat molts poetes i crítics. O millor encara, dels plaers comuns, perquè parlar d’hedonisme en tant que supremacia del plaer tal volta seria exagerat. La Fira i el Mercat han acordat col·laborar per mostrar en directe l’Estellés que confessava haver-se estimat molt la vida “no com a plenitud, cosa total, / sinó, posem per cas, com m’agrada la taula”.

Al poeta de Burjassot la taula li agrada com un pica-pica, “ara un pessic d’aquesta salsa, / oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, / què dieu d’aquest lluç, / és sorprenent el fet d’una cirera”. Així, diu, li agrada la vida com “aquest got d’aigua”, la “jove que passa pel carrer” o “la primera dent d’un infant”.

En aquesta línia estellesiana de fer dels esdeveniments normals una cosa grandiosa, com aquell Walt Whitman —també periodista— que tractava “amb igual delicadesa / els intestins que el cap”, Francesc Anyó no vol deixar fora del recorregut un dels seus poemes més populars. Aquell que afirma en el primer vers: “No hi havia a València dos amants com nosaltres”, però que té també una citació prèvia d’Ausiàs March, “la carn vol carn”, que anticipa l’enyorança “d’anar a rebolcons entre besos i arraps”.

“Carns selectes”, es llig en el rètol superior de la botiga que regenta Vicent Bau al Mercat, també a l’entrada, però a mà dreta. El carnisser, membre de la nova directiva de l’associació de venedors, coneix bé aqueix aplaudit poema en què l’autor no s’amaga en dir: “Feroçment ens amàvem del matí a la nit”. Com deuen sonar aqueixes paraules davant del tall roig de la suculenta vedella caldrà veure-ho encara, però ja es justificava d’alguna manera el poeta, “comprenem que som bàrbars, i que això no pot ser”. Anyó explica a Bau la idea de declamar Estellés en aqueix context i d’interactuar amb els venedors i el públic. “Està molt bé que siga al Mercat”, li diu des darrere de l’aparador. “Estellés s’acosta molt al llenguatge del poble pel que fa a la manera d’escriure”. També recorda que dialoga amb els productes de la terra i Anyó subratlla el seu raonament amb “l’oli cru”.

Anyó dirà els versos d'Estellés públicament i amplificats per megafonia el 30 d’abril

Unes quantes varietats d’oli tindria el poeta per a raonar en la parada de Vicent Peris, on es venen salaons des del 1928. Al reclam de la moixama, la tonyina i, potser, les sardines han acudit a aquest aparador actors i actrius. Recentment, recorda Peris, Mone, actriu catalana de La Bella y la Bestia. Fa anys, José Luis Gómez i, més abans encara, Ovidi Montllor. Com sonaria entre les viandes Coral romput, que va gravar amb estil magistral el músic i actor alcoià? Mai no ho sabrem. Però per a aquest venedor deu ser d’allò més habitual rebre un actor que posa la veu al servei de declaracions amoroses que tenen les viandes més apetitoses com a intermediàries.

“Per aquestes belles i molt agradables albergínies / que tu m’has enllestit / faria l’única cosa que no pensava fer: / casar-me, casar-me, és clar, amb tu”. Així de rotund s’expressava Estellés en el seu compromís amb qui deixa les albergínies exactament “en el seu punt d’oli i farina”. També les salses donen peu a disputes pecaminoses entre l’autor que, descobrim, “defensava l’allioli, / aquella sabor, la seua trèmula solidesa”, davant de qui elogiava la maionesa “adduint testimonis cultíssims de gourmets”.

No falta la beguda en la taula del poeta, bé ho sap Francesc Anyó, molt familiaritzat amb l’escriptor de Burjassot, especialment des que fa rodar pertot arreu l’espectacle Estellés. De mà en mà. “Allarga’m el pitxer / gràcies”, diu a ella després de la declaració de l’albergínia. Damunt d’una parada de begudes haurà de desplegar el poema amb tota la solemnitat que el ritu requereix “des de la nit: el vi encenia la taula, / encenia la casa, encenia la vida”. Parla Estellés d’una litúrgia modesta, a peu de l’obra de la vida. “Un tros de ceba crua, un rosegó de pa. / I un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres, / begut solemnement, l’aliment de la còlera, / el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia”.

Si Josep Pla considerava Estellés un prosista notable que escrivia en vers, no falta en la prosa d’Estellés el record de la taula durant la infància associada a una veu maternal, però imperiosa: “Tin, a veure si t’ho acabes tot”. L’oli torna al primer pla en els textos que Francesc Anyó ha recuperat per fer-los dialogar amb els productes de la terra del Mercat Central de València el pròxim dimarts dins del programa d’extensió de la Fira del Llibre. “la meua mare ho simplificava atroçment i deliciosament, i enramava l’oli i un pessic de sal, i au!, al carrer”. El poeta durà per primera volta la Fira a tots els racons del Mercat. I, de segur, algun vianant el descobrirà aqueix dia.