_
_
_
_
Biografies

Papa blanc, Papa roig

“Vaig fer el que vaig poder amb l’edat que tenia i les meves poques relacions de llavors”, admet el Papa Francesc

Carles Geli
Sant Jordi i el drac, en una taula del segle XVI.
Sant Jordi i el drac, en una taula del segle XVI.

Explicar el passat sempre és complex. “Vaig fer el que vaig poder amb l’edat que tenia i les meves poques relacions de llavors”, admet el Papa Francesc, el 266è, sobre el seu paper davant la dictadura argentina. Així ho va confessar el 2005, a banda que de jove havia tingut nòvia i que sap ballar tangos, molt abans de ser nomenat summe pontífex, als periodistes Sergio Rubin i Francesca Ambrogetti, que basteixen un llibre força llegidor i sincer. Tenia Jorge Bergoglio 37 anys, molts més que Santiago Carrillo el novembre de 1936, quan la matança de Paracuellos i de la qual l’historiador Paul Preston no té cap dubte que n’estava assabentat i que va ser-ne un dels promotors. És una biografia duríssima amb la figura de qui, d’alguna manera, va ser el Papa roig dels comunistes espanyols durant més de 40 anys. Del llibre en surt un home que es va enfrontar asprament al seu pare, que va vestir tota la seva vida “d’abundants falsetats i confusions deliberades”, diu el també biògraf del rei Joan Carles. Amb les “mentides”, les “traïcions” a gent com Comorera i Semprún. A més, Preston el fa responsable de la gairebé destrucció del PCE el 1977 pel pla de xoc envers els discrepants. Carrillo, mort, es defensa a Mi testamento político, on, fins i tot, deixa un bri d’esperança al comunisme.

El Papa Francesc també transmet esperança en un canvi a l’Església catòlica. “No és dolent que la religió dialogui amb el poder, el problema és quan s’alia amb ell per fer negocis”, confessà al rabí argentí Abraham Skorka, a qui també li va expressar: “A la gent que fa caritat li pregunto: a banda de donar-li diners, el toca? El mira als ulls?”.

Com ha arribat un Papa tan auster i senzill a dalt de tot de la cúria és la raó de ser de La viña devastada, on l’autor, capellà, subratlla la voluntat de canvi de rumb dels rectors catòlics, i on afegeix un capítol sobre la necessitat de l’Església espanyola de reinventar el seu paper. Paloma Gómez Borrero repassa, tirant d’experiència com a corresponsal al Vaticà, el desgast de Benet XVI davant “els corbs”. Això: el passat gairebé sempre és una llosa.

El Papa Francisco @. S. Rubin i F. Ambrogetti. Ed. B, 200 pàg. 15 euros. El penediment no existeix / El zorro rojo. Paul Preston. Base / Debate 426/ 398 pàg. 22, 90 / 23,90 euros. Mi testamento político. S. Carrillo. Galaxia Gutenberg. 368 pàg. 19,50 euros. Sobre el cel i la terra / Sobre el cielo...Abraham Skorka. Rosa dels Vents / Debate. 224 pàg. 15 euros. La viña devastada.Juan Rubio. RBA. 224 pàg. 19 euros. De Benedicto a Francisco @. Paloma Gómez Borrero. Planeta. 192 pàg. 16,90 euros.

Anotaciones del día y de la noche

Ernst Jünger. Tusquets. 208 pàgines. 18 euros


El dia són anotacions de lectures, descripcions de ciutats, observacions sobre les coses més inversemblants de la natura... La nit són malsons i somnis transcrits amb voluntat literària fins al punt de ser relats breus fascinants... D’aquesta bella dualitat està fet aquest llibre, escrit per l’autor d’En els espadats de marbre el 1929 i del qual només hi havia la versió retocada per ell mateix el 1938.

Especies en extinción

Juan Cruz. Tusquets. 457 pàgines. 22 euros


Tal com s’indica a la portada d’aquest llibre, són memòries d’un periodista que va ser editor i que abans de ser editor també havia estat periodista. Continua Egos revueltos (premi Comillas d’Història, Biografia i Memòries). El periodista d’EL PAÍS, que va ser director d’Alfaguara, parla de les seva gran passió per dos oficis que coneix molt bé: el de periodista i el d’editor.

En el piso de abajo

Margaret Powell. Alba. 214 pàgines. 19,50 euros


“Nunca, y bajo ninguna circunstancia, vuelva a tenderme nada directamente con sus manos desnudas. Use siempre una bandeja de plata”. Aquesta és una de les lliçons que va rebre, amb 15 anys, l’autora quan entrà a servir a una família anglesa als anys vint. Amb bon estil i sense miraments, un retrat real de la vida dels de dalt i dels de baix, relat que inspirà la sèrie Downton Abbey.

El abrigo de Proust / Monsieur Proust

L. Foschini / Celestine Albaret . Impedimenta / Capitán Swing. 144 / 420 pàgines. 17,95 / 21 euros


Dues maneres de tocar la intimitat del pare d’A la recerca... En ficció però amb dades comprovables, Foschini inventa un magnat al darrere dels objectes personals de Proust, en especial l’abric de pell de llúdriga, i que Celestine, l’assistenta de l’autor, endreçà en un armari del qual ja no sortirien perquè ell decidí fer “vida de reclús” els darrers vuit anys per fer la gran obra. Cabdal.

Dietaris

Joan Estelrich. Quaderns Crema. 650 pàgines. 30 euros


Dispers però intens com el mateix personatge, el qui fou un dels intel·lectuals, promotor cultural i home polític més potents de mitjan segle passat exposa, en dues grans tongades (de 1914 a 1918 i de 1935 a 1949), la seva intensíssima vida, pública i privada, per on es creuà amb personatges com Cambó o Thomas Mann, passant per l’amistad amb Paul Valéry.

Gabo, cartas y recuerdos

Plinio Apuleyo Mendoza. Ediciones B. 256 pàgines. 18 euros


“Mi antiguo y frustrado deseo de escribir un poema de la vida cotidiana, ‘la novela donde ocurriera todo’, de que tanto te hablé, está a punto de cumplirse”. És una carta de 1967 que García Márquez envià al seu amic Mendoza, inclosa amb deu missives inèdites més, en un perfil que mostra l’autor de Cien años de soledad apassionat per la revolució cubana

El mínim que es pot dir

Raimon Obiols. RBA-La Magrana. 464 pàgines. 22 euros


El procés d’unificació socialista i les diferències entre Pallach i Reventós són de les millors aportacions de qui optà a la Generalitat entre 1984 i 1992. Una manera de completar-ho és llegir també Clar i català(RBA-La Magrana; 316 pàg. 20 euros) de qui sí que va ser president, José Montilla. Dues mirades diferents però necessàries per fer-se una composició de l’estat avui del PSC.

Temps d’innocència / Tiempo...

Carme Riera. Edicions 62 / Alfaguara. 236 / 264 pàg. 20 / 19 euros


Amb el lirisme de les seves millors planes, l’autora de Te deix, amor, la mar com a penyora broda “un seguit d’estampes sobre la Mallorca de la meva infantesa, la dels cinquanta”. I, com quan s’agafen cireres, una cosa duu a l’altra: les històries de l’àvia i que tan la marcarien; el trauma per no saber llegir als set anys; l’habitació que abans acollí Llorenç Villalonga...

Un jardín abandonado por los pájaros

Marcos Ordóñez. El Aleph. 480 pàgines. 20 euros


Mirada essencialment tendra del curós crític teatral i escriptor a la seva infantesa i joventut, a la biblioteca que va donar peu a les influències literàries, i a la cultura familiar, especialment dels avis... L’escenari és la Barcelona dels seixanta, que retrata amb agudesa, en molts casos a base de reflotar pel·lícules, botigues i, és clar, bars i teatres.

El quadern gris

Josep Pla. Destino. 800 pàgines. 29 euros


Errors introduïts pel mateix autor quan volia corregir els de la primera edició; incorreccions dels teclistes, talls i intervencions de tipus moral dels mateixos editors, ultracorrecions més enllà de la normativa gramatical... Tot això és el que va detectar el filòleg Garcís Garolera en confrontar l’obra magna de Pla amb l’original. Són més de 5.000 correccions que justifiquen parlar d’una edició definitiva perquè és un Quadern, en molts aspectes, nou.

Espriu, transparent

Agustí Pons. Destino. 752 pàgines. 22 euros


Exhaustiva biografia del gran poeta i dramaturg català, del qual enguany se celebra el centenari del naixement. Amb l’experiència de treballs anteriors sobre Calders, Maria Aurèlia Capmany i Luján, el veterà periodista remou totes les fonts posibles per fer el retrat d’un home marcat per la infantesa: un pare que l’exhibí com a nen prodigi i la mort que gairebé se l’endú, com va fer amb dos dels seus germans.

Muss / El gran imbécil

Curzio Malaparte. Sexto piso. 150 pàgines. 17 euros


Amb una ambivalència calculada, el gran escriptor italià inicià el 1930 una biografia sobre Mussolini, després d’haver estat empresonat pel règim però amb ganes de cridar la seva atenció. No acabà mai el llibre, excel·lent barreja de tremp narratiu amb crònica, però sí un text de 1943, satíric alhora que cruel, en tant que va ser escrit durant els últims moments del Duce.

Los círculos morados @

Jorge Edwards. Lumen. 384 pàgines. 20,90 euros


Un vestit de lli blanc, de jaqueta creuada, estrenat aquell dia... Així va anar l’autor de Persona non grata a conèixer Neruda, que el rebé un punt burleta. És una anècdota que recull el Cervantes 1999 en el primer volum de les seves memòries, on pot resseguir-se l’impacte de la religió, el fort pes de l’alta classe a què pertanyia i aquell despertar a la literatura en temps de vi i bohèmia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_