Benet XVI i Blanquerna

La renúncia del papa Benet XVI, m’ha fet recordar el capítol cinquè del llibre Romanç d’Evast e Blanquerna, de Ramon Llull, filòsof, místic, teòleg i poeta, nascut a Palma de Mallorca el 1232 i mort a la mateixa ciutat, el 1315.

En aquest text, Llull descriu la vida exemplar de Blanquerna, que, després d’uns anys en la Seu de Pere, va renunciar al pontificat, per dedicar-se a la pregària i a la vida eremítica. Igual que Benet XVI.

Llull explica que “Blanquerna papa envellí e remembrá lo desig que sulia haver de esser en vida ermitana, e en lo consistori el fo secretament ab tots los cardenals, als quals dix aquestes paraules: Per divinal benedicció en molt bon stament es lo papat e la cort de Roma e per aquell ordenament se segueix gran exemplaritat a la fe catholica”.

En l’acte de renúncia, Llull descriu l’actitud de Blanquerna, que agenollat davant dels cardenals, els va demanar “que·ls plagués que ell renunciás al papat e que li fos donat aquell ofici d’oració”. Per la seua part, els cardenals, contrariats i sorpresos per la decisió de Blanquerna, en escoltar la seua petició, “s’agenollaren a l’apostoli e tots lo contrastaren dients que no era cosa cuvinent que ell renunciás a l’apostolical dignitat”. Amb tot, Blanquerna, “tant plorá devant los cardenals e ab tan gran afecció demanà misericordia, que tots los cardenals obeïren a son manament”. D’aquesta manera “Blanquerna fo absolt del papat”, i així “es sentí franch a anar servir Deu en vida ermitana”.

En el seu discurs de renúncia, Blanquerna digué als cardenals: “Senyors, longament he desirat con fos servidor, contemplador de Deu en vida eremitana per ço que en mon coratge no fos altra cosa mas Deu tan solament”. I el papa continuava així: “Demá aprés la missa, me cové anar a cerchar mon ermitatge”. Com Benet XVI que es va acomiadar dels cardenals, també Blanquerna volia “pender cumiat e gracia e benediccio de vosaltres, senyors, los quals serets en ma memòria tots los jorns de ma vida e en mes oracions”.

La diferència entre Blanquerna i Benet XVI, és que el papa Ratzinger, després de la seua renúncia, farà una vida de pregària al Vaticà, cosa que també li demanaven els cardenals a Blanquerna. Els cardenals li deien a Blanquerna, que a Roma “pudia estar en contemplació o en oració”. Però per fer d’ermità, Blanquerna decidí anar-se’n de la Ciutat Eterna. Per això els cardenals “transmeteren missatges per les selves e per les alts munts per encerchar un loch cuvinent en lo qual pogués star Blanquerna. E en una alta muntanya on havia sgleya ermitana, pres de fontana, aparellaren con Blanquerna hi pogués abitar; he ordenaren que monestir qui era al peu de la muntanya degués proveir a Blanquerna a ses necessitats tots los dies de Blanquerna”.

Cal dir que aquesta obra de Llull, de 1276, és molt anterior a la renúncia del papa Celestí Vè, que deixà la Seu de Pere en 1294. Davant d’aquest text de Llull i de les coincidències entre la renúncia al papat de Blanquerna, Celestí Vè i el papa Ratzinger, la pregunta és: ¿Celestí Vè va llegir el Romanç d’Evast e Blanquerna? I Benet XVI, ¿coneixia l’obra de Ramon Llull?

No cal dir que és curiós el paral·lelisme entre Blanquerna i Benet XVI en la renúncia a Seu de Pere, per dedicar-se a la pregària, en una vida de silenci i de solitud.

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat