_
_
_
_

Més enllà de les aules

Estudiants promouen el debat i la connexió amb la societat mitjançant Internet i les xarxes

Integrants del col.lectiu Economia21.
Integrants del col.lectiu Economia21.Jesús CÍscar

Ja havien pres el carrer pel descontent, només els faltava prendre la Xarxa. Molts estudiants universitaris no es conformen amb els temaris oficials i els camins acadèmics ortodoxos. Volen esdevenir agents actius en el debat i la divulgació científica mitjançant les noves eines de comunicació digitals, que tantes portes els han obert per a obtenir més informació i una formació millor.

“Teníem ganes de dir la nostra i tractar temes que no s’inclouen dins de l’aula”, diu Joan Sanchis, portaveu del col·lectiu Economia21, format per joves de 20 a 23 anys que cursen la llicenciatura i els graus d’Economia i Administració d’Empreses de la Universitat de València. La seua web no és un portal d’intercanvi d’apunts, és un autèntic fòrum obert a tota la societat en què tenen cabuda anàlisis, articles d’opinió i debats que interessen tant els experts com el públic general, com ara el deute dels països del Tercer Món, la crisi financera o l’atur i la precarietat laboral. En el primer número de la seua revista digital, publicada l’any passat, es tractaren temes ben documentats sobre els salaris dels valencians o el finançament autonòmic, per exemple.

“Volíem donar una resposta a la mancança d’altres visions de l’economia en la Facultat, on predomina el model neoclàssic”, afig Sanchis. “L’economia no és determinista, és social i molt variable, i per això volem encetar un debat més plural i com més ampli millor, sense dogmatismes ideològics”. Un altre dels seus objectius és tractar els temes pròxims, “els problemes de l’economia valenciana, que a penes es plantegen en la Facultat”, assegura. I un valor afegit: ho fan en valencià.

Teníem ganes de dir la nostra i tractar temes que no s’inclouen dins de l’aula”, diu Joan Sanchis

El pròxim número de la revista Economia21, que ja està enllestit, serà un monogràfic sobre la Unió Europea, “una reflexió global sobre la institució i les polítiques sectorials”, apunta Sanchis. I anant més enllà de les aules i d’Internet, aquest col·lectiu ha organitzat el Primer Congrés d’Economia21, que se celebrarà a València del 19 de febrer a l’1 de març, per respondre a qüestions sobre les semblances entre la crisi del 1929 i l’actual, el cooperativisme i l’economia social, el corredor mediterrani o el model productiu valencià, entre altres.

Seguint aquest model impregnat de generositat i esperit divulgatiu que tant caracteritza l’anomenada “generació 2.0”, una iniciativa semblant s’ha estrenat en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. El col·lectiu Clapir, format per més d’una vintena d’estudiants, té el propòsit “d’acostar la Història a un públic més ampli, no especialitzat”, diu Carolina Cucart, una de les integrants, i “reivindicar la història valenciana i local, de manera que es valore el nostre patrimoni”, afig Mireia Banyuls, una altra alumna.

Els estudiants de la iniciativa Clapir.
Els estudiants de la iniciativa Clapir.JESÚS CÍSCAR

Aquests estudiants reconeixen la seua decepció quant a la formació que reben en les classes. “Som la primera generació del pla Bolonya”, assenyala Agustí Campos. “En el grau no hi ha quasi història del País Valencià, és només una assignatura quadrimestral”. Per això, articles sobre la Guerra de les Germanies a Ontinyent, un repàs als congressos d’Història de la Ribera o una aproximació historiogràfica al bandolerisme valencià inauguren la seua revista digital.

Clapir funciona quasi assembleàriament. Els seus membres es reuneixen totes les setmanes i publiquen en la web cada dilluns i dijous. Ells mateixos fan un control de la qualitat dels articles proposats, en un procés d’autoaprenentatge del quefer científic. No dubten a afirmar que han seguit el model de participació i divulgació digital encetat pel grup de joves medievalistes valencians Harca i, més posteriorment, pels arqueòlegs del col·lectiu Espiera.

El col·lectiu Clapir “reflecteix l’interés dels estudiants per millorar els seus coneixements i competències”

Què n’opinen, els professors universitaris? Al degà de la Facultat d’Econòmiques, Vicent Soler, la iniciativa Economia21 li recorda “allò que féiem fa dècades, quan debatíem en el corredor”. “Ho valore moltíssim, tenen una diferenciació i qualitat extremament plausibles”, diu Soler. “Els estudiants qüestionen la visió idíl·lica del mercat i l’hegemonia de l’escola neoclàssica d’Economia en les aules, tot que hi ha infinitat de matisos dins de la llibertat de càtedra”.

Per a Esther Alba, degana de la Facultat de Geografia i Història, el col·lectiu Clapir “reflecteix l’interés dels estudiants per millorar els seus coneixements i competències, per ser autònoms i reflexius, per omplir un buit historiogràfic que el Grau d’Història no pot cobrir”. “Realment, ens sentim orgullosos i tant de bo s’estenga entre altres titulacions”, conclou Alba. D’altra banda, Juan Francisco Pardo Molero, professor d’Història Moderna, comparteix l’objectiu de Clapir i espera que “la iniciativa discórrega per territoris innovadors de la historiografia i s’hi incorpore una perspectiva més global”.

Tant Economia21 com Clapir estan oberts a tot tipus de col·laboracions i són molt actius en les xarxes socials com Facebook o Twitter. I no és casualitat que els seus integrants procedisquen majoritàriament de comarques: Benigànim, Ontinyent, Pego, Sagunt, Algemesí… “Als pobles tenim una visió diferent perquè venim d’un àmbit més complex. Per dir-ho d’alguna manera, ja hem xafat el carrer”, afirma Joan Sanchis.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_