‘Catanyol’, la invasió invisible
Aquest singular diccionari recull interferències del castellà dels últims 30 anys
Quan un llegeix Catanyol.es. El catanyol es cura (Barcanova), de Pau Vidal, és fàcil comprendre si el parlem i l’escrivim malament, el català. Vidal fa servir el terme catanyol perquè és la denominació popular més estesa per referir-se a les interferències del castellà en el català, tot i que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no l’admet. “I tant de bo no l’hagi d’admetre mai: senyal que el llibre ha estat útil”.
Aquest singular diccionari recull interferències del castellà dels últims 30 anys i ho fa amb exemples extrets de la vida real. “Per increïbles que semblin, no són inventats sinó que els ha escrits o pronunciats algú”. Cada entrada mostra l’ús incorrecte, l’ús correcte i una petita explicació. Exemples: Telèfon inalàmbric; ús correcte: Telèfon sense fils. Què està el Lluc?; ús correcte: Què hi és el Lluc? La deuta pública; ús correcte: El deute públic. Té l’avantatge que resol dubtes. “Intento, més que donar peix, ensenyar a pescar”.
El catanyol és el català oral o escrit que, a causa de la presència excessiva de castellanismes, provoca un efecte o bé de certa comicitat, o bé, cosa més greu, d’incapacitat del parlant d’expressar-se correctament, explica Vidal a la introducció de Catanyol.es. Les interferències més evidents són les de vocabulari, però són molt menys greus que les sintàctiques o les morfològiques, creu el filòleg. També n’hi ha de fonètiques i de melòdiques.
“Allò que fa més mortífer el catanyol és la invisibilitat de la invasió”, diu Vidal. Els mitjans de comunicació són, en bona part, responsables de la invasió: premsa, diaris gratuïts, emissores de ràdio, canals privats de televisió, Internet, Twitter… És el que Vidal, citant l’escriptor Joan-Lluís Lluís, qualifica “d’importacions massives del castellà”. “Els mitjans són creadors de llengua i esbomben qualsevol innovació”. Parla d’un programa de TV3 en el qual, un dia, un jugador de futbol es va referir a un altre dient-li “puto amo” o “puto crac”, agafant la famosa frase d’un entrenador a un altre. “I, és clar, ja s’ha estès: ‘puto curro’ i el que vulguis. Puto, en català, és un mot femení”.
La contaminació del castellà farà que el català mori per falta de llengua" Pau Vidal
“Hi ha gent molt poc preparada —segueix Vidal—. A la BBC no podrien donar ni mitja notícia. El problema és més greu, és de cultura, d’haver llegit. La millor recepta és llegir, però aquesta opció no és considerada”.
A Catanyol.es hi predominen els mots i les expressions del llenguatge popular (currar, bronques, menjar-se el marrón), en què “la llengua es mostra més receptiva a les innovacions forasteres”. També hi és representat el llenguatge juvenil (pillar, flipar, colocón). “Està sobrevalorat i és efímer, potser guai és la paraula què més ha durat... Per als joves, l’idioma de prestigi és el castellà”.
“Estic agobiat; ús correcte: Estic fastiguejat, ratllat, estressat”. L’autor admet el verb ratllar, que rebutja el DIEC. “No és meu. Surt al Diccionari del català col·loquial, de Jaume Salvanyà, que en alguns casos està bé i en d’altres es passa”. Vidal no sempre està d’acord amb el DIEC. “Pobre diccionari, sempre li toca el rebre. Per a unes coses és molt conservador i per a d’altres es passa de modern. Posem el verb follar: és un exemple paradigmàtic de submissió a un món referencial que no és el nostre. Un altre cas que els referents espanyols són bons i els catalans, dolents. Què té el verb follar que no tingui cardar?”.
Malgrat el títol optimista, El catanyol es cura, Vidal és més aviat pessimista. “Si les circumstàncies no canvien, el problema de degeneració del català acabarà en dissolució. La contaminació del català pel castellà ve de tan lluny i és tan intensa que la llengua no es morirà per falta de parlants sinó de llengua”.
