Primavera Club, darrera edició?

Mals auguris per a un festival diferent de la resta. Potser és només un enuig temporal per les dificultats i les poques ajudes rebudes després del tancament provisional de la sala Apolo, que ha fet que hagin perdut locals; potser és que la concatenació de desgràcies —el mateix tancament de l’Apolo, la cancel·lació de la gira de Cat Power, l’IVA estratosfèric, que ha fet mal en la contractació— ha acabat amb la paciència dels seus gestors, però el cert és que el Primavera Club potser arribarà aquest any a la seva darrera edició. Diversos comentaris dels seus organitzadors a les xarxes socials, en què mostren cansament, falta de receptivitat institucional i ofertes de fora, així ho fan pensar. Si és així, s’acabaria l’únic festival barceloní configurat al voltant de les sales de concert.

Si la resta de certàmens treballen en grans espais, el Primavera Club, germà petit del Primavera Sound, viu a les sales de concert, i em les seves millors edicions establia un veritable circuit de locals que l’aficionat podia seguir de forma regular a la recerca dels concerts programats. Però al marge del seu futur (el festival se celebra a Barcelona, Madrid i a la portuguesa ciutat de Guimaraes), el certamen ha pogut acomodar, no sense entrebancs, les seves activitats després del tancament temporal de la sala Apolo, de manera que Sidecar, Arteria Paral·lel, Sant Jordi Club, Monasterio i ATIC seran els espais que l’acolliran durant els tres dies d’activitats.

Amb una mica de peus i voluntat, la proximitat entre les sales encara fan possible un mínim circuit entre les actuacions escollides pels assistents, que per cert ja han esgotat els abonaments, i només queden entrades de dia per al festival.

En l’apartat artístic destaquen fonamentalment dues propostes. Per una banda, la veterana banda de Michael Gira, uns Swans que van tornar a l’activitat musical fa un parell d’anys després d’un parèntesi de tres d’aturada. Però la banda es va formar el 1982, i fins al 1997 van facturar una música rabiosa i incòmoda cosida amb postpunk, jazz, electrònica, soroll..., tot amanit amb una actitud gens complaent. Des de la seva tornada, la banda ha publicat dos discos: My Father Will Guide Me Up A Rope To The Sky i el recent The Seer, que molt probablement seran el guió de la seva actuació. Per una altra banda, la música nacional té com a protagonistes Los Planetas, caps d’un concert que es planteja com una mena d’homenatge a l’indie espanyol, amb un cartell completat per invitats especials, que a Barcelona seran Triángulo de Amor Bizarro, Sr. Chinarro, Fernando Alfaro i La Bien Querida (divendres 7, Sant Jordi Club). Al marge de l’interès del cartell, destaca aquesta mena d’homenatge al grup de Granada, supervivent dels anys gloriosos de l’indie nacional.

Encara en aquest àmbit nacional, cal destacar la presentació a Barcelona de Vostè és aquí, el darrer disc d’Antònia Font (dissabte 8, Arteria Paral·lel), singular col·lecció de petits fragments de cançons, cançons curtes en puritat, que ja van ser preestrenades al passat Mercat de Música de Vic, en una escenografia preciosa i un concert força xocant.

Al marge d’aquestes actuacions, caldrà destacar dins del cartell bandes com ara Deerhoof, substituts de Cat Power, Mark Lanegan, Ariel Pink’s Haunted Graffiti, Great Lake Swimmers, Red Kross, James Holden i The Vaccines (tots quatre, dissabte 8, al Sant Jordi Club).