Aposta pels de casa

Després de la retallada de pressupost de l'any passat, augmentada en un 4 per cent el curs present, el BAM se la juga amb força pel producte local. La pregunta es fa inevitable: és feina del festival programar bandes que ja són habituals del circuit ciutadà presentant-les al gran públic? O més aviat hauria d'afavorir la presència de noves bandes internacionals encara no conegudes, tot fent costat a propostes locals? El debat queda obert, un debat que hauria d'il·luminar el futur d'un festival que aquest any en compleix vint, l’edat en què un ésser humà comença a saber què voldrà ser de gran.

Pel que fa als escenaris, se’n perd un d’icònic, la plaça del Rei, que guarda potser els millors records del BAM històric. Aquest any la programació s’escampa per tres espais pròxims (places Reial, de Joan Coromines i dels Àngels) i el Fòrum, plantejat com a final de festa. S'ha de dir que tot i el color i la calor, la plaça Reial no sembla, per raons acústiques, la millor opció.

Mentrestant, aquestes són algunes de les propostes més interessants de la programació d'enguany.

Cervesa. La marca de cerveses que patrocina les festes torna a reivindicar el seu pressupost i organitza fora de circuit, a la seva antiga fàbrica, un triple concert amb La Iaia, Love Of Lesbian i The Kooks. Dissabte, 22. Antiga Fàbrica Damm (19 h).

Chacho Brodas. El hip-hop del productor Griffi, antic component dels enyorats Sólo Los Solo, presenta nou disc amb ànima negra i recitats, Prozak. La novetat de la incorporació de trompeta s’agermana amb la càlida veu de Tremendo i el soul d’Aqueel, un dels altres vocalistes del grup. Dissabte, 22. Plaça Reial. 23 h.

Electrònica. És un dels plats forts del BAM i refugi de bona part de la presència estrangera. Poirier (Canadà, tropical bass); Ikonika (Anglaterra, dubstep); Kap Bambino (França, electro-punk); Meneo (Guatemala, electro) o Toxic Avenger (França, electro) garanteixen enrampades. Divendres, 21 i dissabte, 22. Parc del Fòrum. 00.30 h.

Filastine. Una de les joies de la programació. Electrònica de combat, sorollosa, un mirall de la nostra societat. Grey Filastine, nascut a Los Angeles i ara resident a Barcelona, proposa un espectacle amb elements visuals i una electrònica guerrillera, de protesta. Dissabte, 22. Plaça Reial. 00.45 h.

Joan Colomo. Una rara avis de tot inclassificable, erràtica en el bon sentit, clarament reivindicativa, amb un directe voluntàriament desmanegat i un sentit de l’humor autoparòdic que el fa diferent de tot. Una forma de pop que fins fa ben poc només semblava pròpia d'un cantautor tradicional. Divendres, 21. Plaça dels Àngels. 21.25 h.

La Estrella de David. Ironia, cinisme, lletres inspirades en una visió només aparentment descreguda de la realitat i un so desmantellat, aspre i força cru. Un grup anomenat La Estrella de David no por ser cap altra cosa. Diumenge, 23. Plaça dels Àngels. 23.45 h.

L’hereu escampa. Una proposta originària d’Osona, ara per ara la comarca d’on estan sortint les millors noves idees. El grup és un duet de guitarra, bateria i dues veus vehements que criden. Només un disc. Crus. Dissabte, 22. Plaça de Joan Coromines. 20.30 h.

Lidia Damunt. Quan els teus discos te’ls edita un segell com el d’Austrohúngaro, vol dir que alguna cosa deuen tenir. Aquesta murciana en té força, de talent, i també d’imaginació i un punt de tendra imperfecció. Diumenge, 23. Plaça de Joan Coromines. 23.30 h.

Maika Makovski. Folk-rock i rock amb carisma i potència. La veu femenina d’aquesta mallorquina marca un enorme camp de personalitat. Un talent que ja no és en brut. Divendres, 21. Plaça del Fòrum. 03 h.

Mates Mates. Es poden barrejar l’esperit de Flaming Lips, les línies melòdiques de cantautors italians i l’arrel pop d’Ia i Batiste? Sí. La resposta es diu Mates Mates, una banda estimulant, eufòrica i contagiosa. També arriben de La Plana, a Osona. Divendres, 21. Plaça de Joan Coromines. 22 h.

Maria Rodés. Una cantautora fràgil, delicada i onírica que ha confirmat amb el seu segon disc les expectatives del primer. Una veu de vellut al servei de cançons de gran riquesa instrumental, ambientades amb un detallisme entendridor. Diumenge, 23. Plaça Reial. 21.30 h.

Sonny and the Sunsets. Des de San Francisco, una barreja de rock, tocs de Jonathann Richman i Hank Williams, tornades pop i molta força damunt d’un escenari. Ah, i una mica de country. Qui en dona més? Divendres, 21. Plaça de Joan Coromines. 23.30 h.

The Dream Syndicate. La quota de veterania. La banda que va enlluernar als anys 80 amb el seu rock-folk amb notes de psicodèlia ha tornat. I, com ja els és habitual, ho fan per tocar integrament el seu celebrat Days of Wine and Roses. Llagrimeta doble: pel grup i per la sala Garatge, a la que es dedica la programació de la nit a la plaça Reial. Divendres, 21. Plaça Reial. 00.30 h.

THEESatisfaction. La sempre esperada aportació del hip-hop i del nou soul, de la mà de dues joves nord-americanes hereves del jazz, que proposen música sensual i paraules ben dites. Dissabte, 22. Plaça Reial. 21.30 h.