Gent de pell dura

L’armadillo és un ésser nocturn que no té visió de colors, però bon sentit de l’olfacte, un mamífer que pot arribar a creuar indiferent la carretera. Una mica com els quatre personatges de l’obra La indiferencia de los armadillos, que, a partir de demà, passejaran per la Sala Muntaner.

La idea del text va néixer fa tres anys. Abel Zamora, un dels integrants del grup Oscura Teatre, va escriure quatre escenes composades pel mateix nombre de personatges que transiten per escenaris densos, obscurs, i això que creuen indiferents la carretera.

Segons Sergio Caballero, director i un dels protagonistes, el sentit de la trama era “forçar l’exigència als actors”, posar a quatre personatges “a l’abisme”, a partir de la solitud que destil·len i que els durà a fregar la tragèdia. El director insisteix que la descripció d’aquestes persones inclou la “cuirassa” amb què viuen i els ambients amb “molt de fum, suor i sexe” en què es mouen, els pitjors antres de la ciutat. “És un espectacle dur, amb aspectes bèsties i un humor molt irònic”, explica Caballero, “on l’espectador està observant a través d’un espiell”.

Amb escenografia reduïda i recursos limitats, Caballero ha volgut dotar l’obra d’una estructura circular, “amb un ritme que tingués alguna cosa molt cinematogràfica”.

El muntatge —en el qual participen, a més a més, María Maroto i Paco Trenzano— va ser nomenat a millor espectacle, millor actor de repartiment (Abel Zamora) i millor text en la XIX edició dels premis de les arts escèniques de la Comunitat Valenciana el 2010 i al millor actor (un cop més, Abel Zamora) en la 15a Mostra de Teatre de Barcelona. Aquesta gent de pell tan dura creuaran l’escenari fins al 7 d’octubre.