Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES / MARGINALIA

Història i menudeses

“La llebre amb ulls d’ambre fon allò gran de la història mundial amb els bibelots dels japonesos”

Edmund de Waal, escritor.
Edmund de Waal, escritor.

Resulta cosa d’allò més gratificant, tant per a l’articulista com per al lector, poder començar l’“any periodístic”, després de les vacances, parlant d’un llibre d’enorme categoria, gairebé insòlit en el panorama editorial si no fos per allò que, tal vegada, deu a la teoria de la història de Walter Benjamin, als biògrafs de tradició anglesa i a la passió col·leccionista.

Edmund de Waal, descendent de la nissaga dels Ephrussi —una família jueva d’origen rus que a mitjan segle XIX dominava el comerç del blat a mig món i part de l’altre— va proposar-se, un dia, narrar la història de la seva família, entre la qual hi havia no solament comerciants i banquers, sinó també col·leccionistes i amants de l’art, filantrops de la causa sionista, poetes, estudiosos de la història i dels clàssics, i encara més coses. El fundador d’aquesta dinastia, Charles Joachim Ephrussi, va viure entre el 1793 i el 1864. Els seus fills van desenvolupar dues branques del gran negoci del blat i de la banca, l’un a París, l’altre a Viena. Després de Charles va venir la generació d’Ignace Ephrussi (1860-1945), establert a Viena però mort a l’exili anglès a causa de la persecució nazi; i després, per l’enderroc de tot plegat una sèrie de fills, de néts i de besnéts —un dels quals és l’autor del llibre, ceramista de professió— que ja no van tenir la vida regalada dels seus avantpassats i que van haver de conformar-se a visitar com forasters les antigues, enormes propietats d’Odessa, París o Viena.

Amb tot aquest material, Edmund de Waal hauria pogut escriure o bé una crònica històrica, o bé una novel·la “de llinatge”, com ara els Buddenbrook, de Thomas Mann, en què l’arbre genealògic corre de vells a joves i de la prosperitat a la ruïna. Però l’autor ha recorregut a una mena de recurs aparentment insubstancial, que ofereix a aquest llibre un valor extraordinari: el seguiment del destí de la col·lecció de vora de dos-cents netsukes: aquelles miniatures tallades en fusta o en ivori que encara feien els japonesos al segle XIX i que causaven admiració entre tots els col·leccionistes occidentals amants de les japoniseries, com d’altres ho van ser de les chinoiseries). La col·lecció l’havia comprada el fundador de la dinastia, Charles Ephrussi, l’havia heretat el seu fill —amic i contertulià de Karl Kraus, Hofmannsthal i Rilke, i veí de Freud—, d’aquest havia passat al seu fill Viktor, i d’aquest, pels bons oficis d’una minyona del palau vienès ocupat pels nazis, Anna, havia tornat al que quedava de la família després de la débacle.

Edmund de Waal restaura i recupera tota aquesta memòria, i, per art de saviesa literària, en el seu llibre es fonen admirablement els avatars d’una col·lecció de miniatures —qui no recorda les que tenien les nostres tietes àvies, damunt del piano!— i els avatars de la història d’Europa, des de l’Imperi rus fins a l’Anglaterra dels nostres dies, passant per la França de la Segona República, Àustria-Hongria, la Revolució de 1917 i les dues guerres mundials del segle XX. Aquesta és la gran troballa del llibre, que porta un títol i un subtítol eloqüents: La llebre amb ulls d’ambre (al·lusió a un dels netsukes especialment admirat per l’autor, que ara guarda la col·lecció a casa seva), Una herència oculta (Barcelona, traducció de Carles Miró, Quaderns Crema, 2012).

Els grans fets de la història hi corren paral·lels a la petitesa dels objectes col·leccionats, i tot està tan ben lligat en aquest llibre prodigiós, que els objectes menuts acaben convertits en estàtues de grandària natural, i més i tot —piràmides, obeliscs i mausoleus, contempladors dels fets històrics de molta envergadura—, i els grans, devastadors esdeveniments de tot el període descrit, quasi dos segles, acaben transformats en circumstàncies que van ser les que van ser, però que també haurien pogut ser d’una altra llei: macrohistòria i microhistòria es fonen en un relat apassionant. Emperadors, tsars i dictadors es fan petits i accidentals, i una sèrie de netsukes —conillets, tigres, monjos, tortugues i cargols que caben en una mà— esdevenen monuments històrics d’una volada quasi inimaginable.