Classe mitjana de gran luxe

Catalunya és un país conegut per la força de la seva classe mitjana, pel caràcter de la seva menestralia. També en el món dels festivals hi ha vida més enllà dels peixos grossos —Primavera Sound o Sónar—, i una bona mostra n’és el festival PopArb que ja va per la vuitena edició. La directora de la cita més genuïna del pop català, Anna Cerdà, assegura que “han tingut sort” i recorda els inicis amb Marc Lloret, director artístic del festival i com en la primera edició van arribar a programar “gairebé per casualitat” Mishima, Astrud, Antònia Font i Guillamino. Era el 2005 i el joc de paraules que dóna nom al festival venia per no identificar-se amb el rock, o amb algun prejudici que encara arrossegava el Rock Català dels vuitanta i noranta, avui tan de moda amb el revival de Sopa de Cabra i altres. I es pot tirar endavant en època d’omnipresent crisi, que el PopArb també pateix. El pressupost del 2011 era de 190.000 euros, el del 2012 és de poc més de 150.000 euros. Però ajuda que es venguin els 1.700 abonaments mesos abans de començar. En la primera edició del festival s’hi van congregar unes 800 persones, assistència que només ha fet que créixer fins a trobar ja fa uns anys un aforament assumible. I sempre comptant amb el suport de l’ajuntament d’Arbúcies (la Selva).

 Enguany el cartell del PopArb és espectacular. Hi ha el bo i millor —sense menystenir els que no hi són perquè no hi cap tothom— de la música del país com Mishima, Love of Lesbian o Sidonie, i també de cantautors com Maria Coma i Quimi Portet. O els inclassificables Manos de Topo. La banda de David Carabén és un clàssic recurrent del PopArb però també és un símptoma. Una manera de fer, una manera d’entendre la música. El mateix podem dir de Love of Lesbian, potser més acostumats al gran èxit, però uns autèntics treballadors artesans del directe.

Un cànon català al PopArb? “Nosaltres podrem ser prescriptors o marcar un criteri, però no fem cànons, de cap manera”, apunta amb humilitat Cerdà. Música independent feta a Catalunya, i música popular, “la que escolta la gent”. Així es defineix el PopArb i això ofereix any rere any.

Més coses del cartell d’aquesta edició del 2012. Atenció als Amics del Bosc, als Litoral (que inauguren el festival), Very Pomelo i Mates Mates. Molt però molt destacable la recuperació dels grandíssims Brighton 64 i la inclusió al cartell del mestre Quimi Portet. Més perles. És un festival heterogeni, no només pop. I aquí la mostra: l’actuació del discjòquei i productor de música An Der Beat —qui no ha ballat amb !Knuf—, el brutal directe dels Surfing Sirles amb el seu nou àlbum Romaní, semen i sang, i l’encant de DJ Delafé.

El PopArb té a més claus per a l’èxit, diguem-ne, extramusicals. Perquè qui ho prova repeteix. Un fet destacable és l’aforament limitat de dues mil persones —tot i que s’ha procurat que hi hagi menys gent per a més comoditat encara— al dia envoltades d’un entorn privilegiat, enmig del parc natural del Montseny, a l’acollidora vila d’Arbúcies.

Com està muntat? El principal escenari de les actuacions serà a Can Cassó, l’antic envelat de festa major de la vila, que s’alternarà amb altres espais ja habituals com les piscines o els jardins de Can Torres. Marc ideal, cartell fantàstic, qui dóna més?