Auschwitz

Vicente del Bosque ha dit a l’Eurocopa que el futbol espanyol ha passat de pobre a ric en un no-res, sense que s’hagi paït, de manera que com qui no vol la cosa els periodistes hem passat a exercir de seleccionadors. A ningú no l’interessa la informació sinó l’opinió, i en aquest cas no es pot pas dir que el tècnic castellà no sigui una persona accessible, a més d’un home amb un gran sentit comú, un cas insòlit en un torneig força bunkeritatzat. La seva denúncia m’ha fet pensar que el negoci del futbol s’assembla a vegades al de la construcció i per tant pot acabar igual de malament. Els poderosos han inflat tant la pilota que un dia la rebentaran i la tornaran al pati d’on la van prendre als humils. Així funciona més o menys l’especulació.

 El diner fàcil va acabar amb la cultura de l’esforç. Als jugadors, i els periodistes al seu dar-rere, ens porten com un ramat de xais d’un lloc a l’altre per Polònia i Ucraïna, i a qui no participa de la globalitat i es busca la vida pel seu compte ningú no li dóna bola o el prenen per un beneit. Això ha fet per exemple que hi hagi hagut una gran cor-rua de gent cap a Auschwitz-Birkenau. Una de les visites més esperades al camp de concentració i extermini va ser òbviament el d’una representació de la selecció alemanya, i en aquest sentit el seu seleccionador Joachim Löw va fer molt bé el fet. Les imatges han anat acompanyades aquest cop de declaracions i hi ha hagut jugadors que han dit que la visita ha estat tan impactant que els ha canviat la vida.

A mi em va sorprendre quan hi vaig anar que ningú no preguntés res ni durant ni després del recorregut, com si el que diu la guia anés a missa i no calessin més explicacions. Tot i que s’imposa l’emoció i et quedes paralitzat per l’horror, em venien ganes de contrastar les explicacions de l’amic Ricard Mampel, especialista de la Segona Guerra Mundial, i evocar les èpiques cròniques de l’admirat Jacinto Antón. I no hi va haver manera. No es va donar l’ocasió ni em vaig fer entendre bé, víctima de les meves limitacions i condicionat pel protocol i l’organització. Ja se sap que si vas amb colla passen aquestes coses, però també vaig agrair haver estat a Auschwitz gràcies al ramat, al futbol i a l’Eurocopa, difícil pel que fa a la informació esportiva, agraïda humanament.

He pensat que li diré a Del Bosque que li convé anar-hi abans de tornar, més enllà del fet que la Federació Espanyola de Futbol va descartar inicialment la visita perquè Auschwitz els queda molt lluny. Hi ha coses que fan mandra quan s’és campió del món.